Me canSe de Ser maCetA

La meva videoteca del 2011

2012-01-09T12:25:00.004+01:00

I després de la llista dels llibres del 2011, no podia faltar de cap de les maneres la meva videoteca de l’any! Només hi consten les pel·lícules que he vist durant el 2011 per primera vegada a la meva vida, no hi són les que he vist per segona, tercera o sisena vegada.

Les valoracions i puntuacions les tinc totes a les xarxes socials de MISO (Pels que em volguer agregar el meu nom d'usuari: mireia_ff) i al FILMAFFINITY (Pels que em volgueu agregar el meu nom d'usuari: Meia)

Som-hi doncs!

Pel·lícules del 2011:

1. El niño con el pijama de rayas, Mark Herman.

2. Supone fonollosa, Albert Pla.

3. El fuego de la venganza, Tony Scott.

4. El concierto, Radu Mihaileanu.

5. Air doll, Hirokazu Koreeda.

6. La Nana, Sebastián Silva.

7. En la ciudad, Cesc Gay.

8. No es tan fácil, Nancy Meyers.

9. Up in the air, Jason Reitman.

10. Cristina F, Uli Edel.

11. Soul Kitchen, Fatih Akin.

12. Mis tardes con Margueritte, Jean Becker.

13. Conocerás al hombre de tus sueños, Woody Allen.

14. Niños grandes, Dennis Dugan.

15. Las viudas de los jueves, Marcelo Piñeiro.

16. El gran Vázquez, Oscar Aibar.

17. Lío embarazoso, Judd Apatow.

18. Two Lovers, James Gray.

19. Shutter Island, Martin Scorsese.

20. Salidos de cuentas, Todd Phillips.

21. Los seductores, Pascal Chaumeil.

22. Herois, Pau Freixas.

23. Relatos, Mario Iglesias.

24. Buried (enterrado), Rodrigo Cortés.

25. Los mercenarios, Sylvester Stallone.

26. The visitor, Thomas McCarthy.

27. Torrente 4: Crisis Letal, Santiago Segura.

28. ¿Para qué sirve un oso?, Tom Fernández.

29. Ex, todos tenemos uno, Fausto Brizzi.

30. Nevando voy, Maitena M/Candela F.

31. Las vidas posibles de Mr Nobody, Jaco Van Dormael.

32. Sígueme el rollo, Dennis Dugan.

33. ¿Y tú quién eres?, Antonio Mercero.

34. Caro diario, Nanni Moretti.

35. Nada que declarar, Dany Boon.

36. ¡Mamma Mia! La película, Phyllida Lloyd.

37. Celebración, Thomas Vinterberg.

38. En la ciudad de Sylvia, J.Luís Guerín.

39. Las 2 vidas de Andrés Rabadán, Ventura Durall.

40. El perdón. Historia del asesino de la ballesta, Ventura Durall.

41. Carta blanca, Farrelly.

42. Cuestión de principios, Rodrigo Grande.

43. El viaje de la tortuga, Nick Stringer.

44. Ispansi, Carlos Iglesias.

45. La ventana, Carlos Sorin.

46. El cuerno de la abundancia, J.Carlos Tabío.

47. Un oso rojo, Adrián Caetano.

48. Los limoneros, Eran Riklis.

49. Bienvenidos a Zombiland, Ruben Fleischer.

50. La soledad, Jaime Rosales.

51. Nuestros adorables niños, Benoît Cohen.

52. La red social, David Fincher.

53. María querida, J.Luís García Sánchez.

54. Morning Glory, Roger Michell.

55. Rumores y mentiras, Will Gluck.

56. Jackass 3D, Jeff Tremaine.

La meva biblioteca del 2011

2012-01-03T20:30:00.001+01:00

Aquest any m’uneixo a la tradició bloguera de fer el llistat de lectures anual, ja que l’any passat em va passar per alt!

M’agrada llegir, des de sempre. Recordo que quan era petita, petita, petita... posava els diners que em donaven a una guardiola fins que en tenia prous per comprar-me un llibre. Aquesta afició es manté amb mi ara de gran.

Aquest Nadal, tot i està totalment en contra, m’han regalat un llibre electrònic. La veritat és que va moooolt bé, no ocupa lloc i pots portar un munt de llibres a sobre. Tot just fa una setmaneta que el tinc, m’hi haig d’anar acostumant, però pinta bé. I si, mai es pot dir: “de esta agua no beberé!”

Per cert, pels amants de la lectura, ja ha començat el “Repte del 2012"! Jo el del 2011 el vaig superar de llarg! Us animo que hi feu una ullada i que hi participeu, és una manera molt divertida de llegir!

Lectures del 2011:

1. Maleït karma - David Safie

2. Per què som com som? - Eduard Punset

3. Pa negre - Emili Teixidor

4. Els convidats - Emili Teixidor

5. Una segunda oportunidad - Jane Green

6. Push - Sapphire

7. El Príncep de la Boira - Carlos Ruiz Zafón

8. La imperfección del amor - Milena Agus

9. El Palau de Mitjanit - Carlos Ruiz Zafón

10. La casa gran - Maria Mercè Roca

11. Comptes numerats - Joan Gasull

12. La melancólica muerte de Chico Ostra - Tim Burton

13. Ojos azules - Arturo Pérez Reverte

14. Territorio Comanche - Arturo Pérez Reverte

15. Un dia amb el senyor Jules - Diane Broeckhoven

16. El psicoanalista - John Katzenbach

17. La mecánica del corazón - Mathias Malzieu

18. Tòquio Blues - Haruki Murakami

19. Aurora Boreal - Assa Larsson

20. Sangre derramada - Assa Larsson

21. La senda oscura - Assa Larsson

22. Barcelona ciudad - José Mª Sanz, Loquillo

23. L'home de la maleta - Ramón Solsona

24. Històries in_dependents. 10 exemples de superació - Joan Serra i Jordi Cabanas

25. Mujeres alteradas 3 - Maitena

26. Te quise como sólo se quiere a los cabrones - J. Miguel Fonollosa

27. El mundo de Sempé V1 - JC Sempé

28. El mundo de Sempé V2 - JC Sempé

29. El médico - Noah Gordon

30. Diari d'un forense. Anatomia de 10 crims reals - Clàudia Pujol

31. La fragilidad de la porcelana - Enrique Mochales

32. La puta feina - Matthew Tree

33. El salze cec i la dona adormida - Haruki Murakami

34. Firmin - Sam Savage

35. Perros Dogs - Adriano Bachella

36. En l'escena del crim. 10 nous casos del forense Narcís Bardalet - Clàudia Pujol

37. Ja en tenim 30! - Eva Santana

Molt bon any 2012 a tots! I a llegir! ;-)

Castanyera amb crisi

2011-11-02T13:20:00.000+01:00

Després de tot un matí de dissabte tancada a la cuina fent els panallets (tradició familiar), ens ha vingut a visitar la iaia castanyera!

Molt simpàtica la pobre dona! La seva cara em sona... però no sé de què!

Ens ha explicat que aquest any, com tots, també està notant la maleïda crisi. Es veu que ha arribat una "moda" de fora, que desitja que sigui passatgera, se'n diu: Halloween. Està desesperada! I ha hagut de sortir al carrer juntament amb la seva estimada gosseta a demanar caritat.

Fins on arribarem?

Jo estic amb ella:

Visca la Castanyada!!

"Quin llibre és?" de JoMateixa

2011-10-25T10:33:00.000+02:00

Gràcies a JoMateixa que va fer el joc de "Quin llibre és?" durant un periòde de temps, he guanyat aquest fantàstic llibre.

Ara començarà amb el mateix joc/concurs però combinat amb els Microcontes, feu una ullada i participeu!

Moltes gràcies, ens fas passar una bona estona jugant entre llibres.

the winner is...

2011-09-07T18:03:00.002+02:00

Sóc una gran amant del cinema (hobby que comparteixo amb la meva parella) i l'altre dia vam participar en un concurs que organitzava Cameo des de la seva pàgina de Twitter. El concurs es basava en fer una Bio (Perfil) amb només 140 caràcters per la companyia cinematogràfica.

La millor Bio guanyava cinc pel·lícules en DVD a triar del seu extens catàleg (del qual les tenim gairebé totes), i els tres finalistes podien escollir una.

I si... VAIG GUANYAR JO!!

La meva proposta per la Bio, que la podeu veure AQUI va ser:

Comprometidos en ofrecerte el mejor cine independiente de autor en DVD y BD con la mayor calidad, respeto y amor por el séptimo arte. (bio vía @meia_ff)

Les meves escollides van ser:

- Ispansi.

- Las vidas posibles de Mr. Nobody.

- Los limoneros.

- Las 2 vidas de Andrés Rabadán.

- Nevando voy.

Ara a disfrutar-les! Però el millor, millor, millor... va ser guanyar a la meva parella! jijiji

Xin-xin!

2011-08-18T15:55:00.001+02:00

Brindem!!! Que convido jo!!!

Un xin-xin per tots els nominats!!!

SILENCI QUE LES PARETS ENS PARLEN

Els temps no canvien

2011-07-22T18:10:00.001+02:00

Ja fa dos mesos que estic a la nova feina i m'hi he adaptat molt bé.

Estan contents amb mi i m'ho diuen. I jo estic content amb ells.

He estat fins al dia d'avui treballant el millor que sé i donant el millor de mi. Aportant idees i posant el dia tota la paperassa acomulada. Dinamitzant tot el centre jo soleta. Al capdavant de tots els animadors i els auxiliars de geriatria, i per suposat, dels 65 usuàris. I no és feina fàcil.

I avui... després de dos mesos veient-nos les cares... em diuen que: "Mireia, per treballar a aquest centre millor que et treguis el piercing."

M'he quedat sorpresa. Sincerament, no és cap problema treure'm el piercing cada vegada que entri al meu despatx i posar-me'l cada vegada que surti. Però... cal?

Treballo igual amb o sense, sóc la mateixa persona amb piercing o sense. Fa 10 anys que porto aquest piercing al llavi i MAI he tingut cap pega enlloc, tot el contrari.

És més, és tant discret que han tardat 2 mesos en veure'l.

En fi... dilluns al entrar al despatx, el deixaré al bolso... i lluiré el meu millor somriure (però sense el piercing).

(Avui ens ha deixat un dels grans.

Avui el món del Rock plora per tu Rober "Cantant i guitarrista dels Porretas".

Arreveure!)

Que algú m'ho expliqui!

2011-07-13T17:45:00.006+02:00

Fa dos mesets, que se'm va posar al cap canviar-me el mòbil. Volia un Samsung Galaxy S i vaig anar a la meva companyia (Orange) per veure si m'el regalaven amb els punts que tenia. Com que sóc una persona que faig servir molt el mòbil doncs tenia moooolts punts.

Què em van dir? Doncs excuses i més excuses. Que els punts ara no els podia tocar (perquè, si són meus?), que feia només un any que m'havia canviat el mòbil (i què, com si me'l vull canviar cada setmana!), que si PIM, que si PAM, que si allò, que si això... en fi, que no estaven pas predisposats a negociar amb mi i deixar-me aquest mòbil bé de preu.

Què vaig fer? Com que no estic casada amb ningú, vaig anar a la botiga del davant (Yoigo) i els hi vaig dir que volia un Samsung Galaxy S. Amb 15 minuts m'ho van tenir arreglat, i amb 10 dies ja el tenia a les meves mans (i gratis!).

Els d'Orange els hi va faltar temps per acribillar-me a trucades, i llavors si que em donaven el mòbil i tot el què demanés, fins i tot em regalaven mig any de trucades... però ja era massa tard. Crec que era una bona clienta i hauríem pogut arribar a un acord.

No m'arrepenteixo gens del canvi, ha sigut per millorar. Tenia por de la cobertura, però en tinc a tot arreu, ja que fan servir les antenes de Movistar.

Què us sembla: La meva útlima factura d'Orange ha pujat a 129,80€ (només trucades), i la segona factura que he pagat de Yoigo ha pujat a 12,98€ (trucades + internet).

Perquè tanta diferència si faig exactament al mateix? I diria que encara truco més que abans, ja que estic lluny de la meva família i dels meus.

Colla de LLADRES!!

No sé si la veieu bé, però aquesta és la d'Orange:

I aquesta la de Yoigo:

Això si, no sé com he pogut viure fins ara sense el Samsung! És de luxe! :-)

Situant-me

2011-06-15T18:48:00.001+02:00

Primer de tot us vull demanar disculpes perquè no tinc temps de res, ni de passar pels vostres blocs. Ja hi penso amb vosaltres però em sembla que algú m’està robant hores al dia.

M’estic situant, acostumant a aquest canvi que ha fet la meva vida. Estic feliç, molt feliç. Les coses em van bé, però com us dic, no tinc temps de res. Em falten hores al rellotge.

A la feina... hi ha moooolta feina. Com que no hi havia el perfil d’Educadora Social s’ha de fer absolutament tot (activitats, plantilles, horaris, memòria...) i sense tenir cap guia ni cap referent. Em deixen fer la meva, però no desconnecto molt, m’emporto la feina a casa (espero que a mida que agafi el ritme, no passarà). Però bueno... igualment estic sola com una mussola. I sincerament, m’encanta aquesta feina, hi disfruto fent-la.

Miro d’aprofitar una part de la tarda per anar a passejar, o a la platja, amb bici... miro de sortir una mica. Sort n’hi ha que la tramuntana s’ha acabat (per ara), perquè era per tornar-se lero! No sé pas com s’ho fan per anar ben pentinats! Hi ha d’haver algun truco, perquè jo semblo la bruixa de l’Alt Empordà!

I el tema d’estar sola... doncs em feia molta por, però hi estic agafant el gustillo. Faig completament la meva, procuro per mi, cuino per mi, penso només amb mi... millor que unes vacances! Jajaja. El què em costa és fer les coses sola: anar a comprar (sobretot roba), anar a banyar-me a la platja, anar a berenar a alguna terrassa o fer el got, passejar... són coses que sempre les he compartit amb algú. Però les faig. Avui mateix he anat a passar la tarda a la platja. M’he posat el biquini, he agafat la tovallola, la sombrilla... i cap a prendre el sol! I no us podeu fer la idea de la gent que hi va sola!!! Mai m’hi havia fixat! Per cert, l’aigua estava boníssima!!! Demà hi tornaré, però amb un llibre a les mans. Em quedo parada que hi hagi tanta gent per tot arreu, sembla que ningú treballi. A Osona no es respira aquest ambient ni a ple agost. M’agrada.

Un dels inconvenients que m’ha sortit, és que em trobo que haig de tractar amb molts francesos (veïns, clients a la feina, gent del carrer...) i l’anglès a vegades hi ajuda, però no gaire. I he estat buscant algú que em pogués donar classes particulars. I per sort he trobat una senyora francesa de Roses que em farà classes cada divendres a casa seu, començo el dia 1 de juliol! Ja en tinc ganes! És molt diferent comunicar-se amb un francès/a a la discoteca... que al dia a dia. I no m’agrada no poder entendre ni que no m’entenguin, i el millor remei ja que una bona part d’ells no en saben, és aprendre’l jo.

Espero que en 15 dies més, ja estaré instal·lada i ubicada completament. Aquest dissabte mateix, m’en vaig a fer una excursió programada amb barco, a visitar totes les cales. El punt d’informació i la biblioteca semblen la meva segona casa, hi vaig per estar informada de tot el què es faci pels voltants i així no perdre’m ni una. He canviat les activitats de muntanya, per les de platja, però també tenen el seu encant!! El què no puc substituir és l’embotit de Vic amb el peix de Roses... jejeje, aquests dos els vaig combinant depèn del dia! :)

Un petó a tots!

Temps de canvis

2011-05-23T21:30:00.000+02:00

Qui m'ho hagués dit que la meva vida faria un gir inesperat. La veritat és que no em podia pas queixar pel tema feina, ja que en tenia i estava fixe des de feia anys. Llàstima de les últimes retallades i tot el què ha comportat que m'ha fet empipar una miqueta massa.

Com és habitual amb mi, faig les coses sense pensar (pim-pam), a vegades em surt bé i a vegades ben escaldada. Gràcies a tots els canvis a l'empresa que ens ha perjudicat a tots els treballadors, el dilluns sense pensar-m'ho vaig enviar per mail el meu currículum a un centre privat de molta anomenada a l'Alt Empordà. El dimarts mateix em trucaven interessant-se per mi i per tenir una entrevista. I el dijous, després d'una hora i quart d'entrevista, la feina era meva.

Va ser tot, dit i fet.

He canviat gairebé sense voler-ho, i m'he trobat que el canvi ha sigut més que positiu. Em reconeixen els estudis cursats amb tot el què això representa. M'incorporaré al centre el dia 1 de juny com a Educadora Social, formant part així, de l'equip directiu. I... tindré despatx!! No sabeu pas quina il·lusió em fa! I s'han acabat les guàrdies de caps de setmana, de festius... ara treballaré només de dilluns a divendres i amb un horari més que fantàstic.

Clar, que tot això té un preu. El preu que haig de pagar és deixar-ho absolutament tot, marxar de la meva estimada Plana de Vic, del meu poble que m'ha vist créixer, de la meva gent, els meus amics, la meva família... tot. No me'n vaig gaire lluny, només a 1:30h de camí, però se'm fa molt dur pensar-hi. No he viscut mai sola, lluny dels meus. No hi conec a ningú, no hi tinc ningú. Em fa por, por la soledat. Por arribar a casa i que no t'esperi ningú, i no tenir a ningú a qui esperar.

No hi estic acostumada, necessito estar sempre amb gent. Però una oportunitat com aquesta, en aquests temps que vivim, no la puc deixar escapar.

És un canvi radical. Canvi de feina, canvi de companys, canvi de domicili, canvi de zona, canvi, canvi, canvi, canvi...

Pit i collons!

28

2011-04-23T10:00:00.003+02:00

Avui, com tothom, estic celebrant el dia de la diada de Sant Jordi, amb la senyera al balcó, la rosa i el llibre. Però com cada any, també és el meu dia, avui faig ni més ni menys que 28 anyets (o millor dit, anyassos ja!). Avui em tocarà apagar les 28 espelmes d'una bufada, obrir tots els detallets de la gent que m'estima, suportar de bon gust les 28 estirades d'orelles i rebre la tant esperada vint-i-vuitena rosa del meu pare.

Si, sóc feliç i és Sant Jordi, la festa més important per a mi.

Feliç Sant Jordi a tots!

:) Mmm...

2011-04-19T12:10:00.000+02:00

I avui per berenar... MAGDALENES!

Tengo todo el armario lleno de nada que ponerme!

2011-04-14T13:00:00.010+02:00

Avui m'he llevat amb la idea de fer neteja al meu armari de la roba i s'ha d'aprofitar el dia que em llevo així.

Ho vaig guardant tot pensant: ui, això potser torna de moda... això pel dia que m'aprimi els 2 quilets de més... això perquè només m'ho vaig posar una vegada... això per si em fa falta... i mira... ho vaig guardant tot.

Però arriba un moment que obres l'armari i només hi veus parracs en ves de roba.

I s'ha acabat!

Vaig omplint bosses de basura de tot allò que no m'ha de fer servei... i després aniré fent viatges per portar-ho a Càrites, per si algú ho vol aprofitar. ja que tot està pràcticament nou.

Ja tocava renovar l'armari. :) Però segur que trobaré a faltar alguna peça de roba quan ja no la tingui, com sempre passa. En fi... que ja tocava.

Demà em posaré a atacar l'armari de les sabates... i aquest cap de setmana el teu!

Un altre a la llista!

2011-03-31T16:00:00.002+02:00

Com bé diuen: qui no té feina, el gat pentina. Doncs si, com que jo no en tenia prou amb aquest bloc, ni amb l'altre, ni amb el facebook... ara provem a veure com ens va en el món del twitter.

Tant el facebook com el twitter estan en boca de tothom (entre els amics, la familia, la televisió, els diaris, les botigues...). Qui més, qui menys té algun compte obert i el fa servir regularment. Fins i tot, moltes vegades per accedir a cert tipus d'informació només s'aconsegueix a partir d'aquestes xarxes. Crec, que de mica en mica tots hi anirem caient, i també crec, que si se l'hi té un bon ús poden ser molt útils.

S'ha de dir, que quan hi agafes l'aire resulta bastant divertit. El twitter no té res a veure amb el "cara-llibre", o sigui, que qui esperi trobar alguna cosa semblant, s'equivoca.

Jo era una de les que deia: No em faré pas mai un twitter, en tinc ben prou amb el facebook! I mira ara, m'agrada tant o més que l'altre. És ben bé, que mai es pot dir d'aquesta aigua no en beuré.

Us animo que hi feu una ullada, que li dediqueu uns moments i uns quants més per habituar-se en aquest espai nou per molts de nosaltres. És entretingut i una altre manera de veure el món. I es vulgui o no, aquesta mena de "moda" va trepitjant fort.

Anant bé molts de vosaltres ja en teniu, ja que aquesta setmana el twitter va fer 5 anys (que no són pocs).

ni PUTA gràcia

2011-03-17T11:36:00.001+01:00

Ahir el matí, direcció cap a la meva feina, vaig viure una situació... com ho diria... una mica "violenta".

Anava a pas lleuger, amb ganes d'arribar al centre. Del meu braç esquerra i penjava la meva bata blanca d'infermera, ben posadeta vigilant que no s'arrugués. De la meva mà dreta hi penjava una bossa plena de medicaments de tot tipus, ja que m'havia tocat a mi anar-els a buscar a la farmàcia. El meu pensament només estava concentrat dins del meu bolso, pensant amb l'entrepà de pernil salat que m'esperava menjar entre pacient i pacient.

De reüll, em vaig adonar que tenia un cotxe que anava al meu mateix pas, però a uns dos mentres darrera meu. Que estrany! Vaig continuar el meu camí i vaig fer com si res.

Total, si passava alguna cosa estava ben bé el centre del poble. Aquest cotxe, un cotxe de color negre atrotinat i vell, em va avançar i es va parar a uns 5 metres més endavant que jo. Tot s'ha de dir, mai em fio de cap desconegut, ni de la meva pròpia ombra! El conductor, un home sol d'uns 35 anys, va obrir la finestra del copilot i va esperar que jo arribés a la mateixa altura que ell. En el fons... vaig pensar, que debia ser un pobre home que es debia haver perdut.

Em va cridar, no m'hi vaig acostar gaire a la finestreta del cotxe, des d'una distància prudencial vaig esperar a veure quin carrer em demanava. Sense solta ni volta, em va demanar si treballava en aquells moments (aquesta pregunta em va desconcertar). Jo, amb el meu posat més borde vaig contestar que si, assenyalant bata i la bossa plena de medicaments, vaig començar a caminar per marxar. I ell, sense cap mirament de res, em va proposar que m'oferia un treball per a mi, que li faltaven noies pel seu negoci, que era un negoci que estava creixent per moments i que donava molts i molts beneficis... Tot i així li vaig dir que no m'interessava. Finalment, em va dir que volia noies pel seu servei de barra!!! Com?? Què m'està proposant?? Fer de...??

Mai a la vida m'havia passat una situació així. Em vaig mirar de dalt a baix a veure si la vestimenta que portava podia semblar provocativa o insinuar alguna cosa que no vull... però què va! Pobre de mi anava vestida amb uns texans desgastats i una brusa de coll alt!! Serà berro el tiu!! El vaig engegar amb tota la meva mala educació que puc gastar, i amb moltes ganes de posar-li els ous per corbata i el vaig fer marxar amb la cua entre les cames.

Vaig agafar el telèfon i corrents vaig trucar a la meva parella. Alarmada i disgustada pel què m'havien ofert feia pocs segons. Quan li vaig explicar, s'ho va agafar rient i fent bromes. Ja us podeu fer una idea de les bromes que li van sortir de la boca. I li van faltar cames per anar-li a explicar a la familia i amics! (homeeeeeees......)

No ho sé, però jo ho trobo molt fort aquesta situació. El què em sap greu és no haver-li agafat la matricula del cotxe d'aquell malalt mental. I perquè collons em va haver de parar a mi?? que en faig la cara o què?? Malparit! Si pobre de mi, si en aquells moments només pensava amb el meu entrepà de pernil salat que portava dins del bolso!

8 de març?

2011-03-08T10:00:00.002+01:00

M'he llevat aquest matí, he mirat el calendari, 8 de març, en teoria el meu dia... el meu calendari laboral diu que no tinc festa, que no és res d'especial, és un dia com qualsevol altre, això vol dir que em toca pencar com ahir, i segurament com demà. Doncs quina merda, representa el meu dia i el de les meves companyes... i no hi ha res de diferent que ahir, només que a mig matí llegirem el mateix escrit que cada any i que demà ningú s'enrecordarà que en teoria AVUI ÉS EL MEU DIA.

És trist que encara avui en dia hagim de tenir el dia internacional de la dona treballadora. Això vol dir que tenim molta feina per fer.

No volem tenir un dia, volem tenir els drets que ens mereixem, avui, demà i l'any que ve.

Dijous llarder

2011-03-03T10:00:00.002+01:00

Aquest any no en tenia masses ganes de posar-me a la cuina per fer les postres típiques del dijous llarder, però el final, tant insistir-hi, m'hi he animat... aqui teniu la coca de greixons acaba de sortir del forn.

Ara a esperar que es refredi i... a menjar!

Ipad vs Diari

2011-02-24T10:00:00.000+01:00

Crec que on es posi un diari o un llibre de tota la vida... que es deixin estar de les noves tecnologies...

Però no m'hi jugo res, ja que sé que tard o d'hora jo també hi cauré...

16.02

2011-02-16T15:30:00.003+01:00

M'hagués agradat més penjar el cartell de: Tancat per Vacances... però així és la vida, quan menys t'ho esperes PATAPUM!

Diuen que les desgràcies mai venen soles, i és ben veritat. Aquest cop ens han arribat dues desgràcies juntes al preu d'una.

Hem començat amb mal peu aquest 2011, que de ben segur serà un any per recordar i em temo, que per no oblidar mai més.

Aquests dies estaré una mica desconectada del bloc (lògicament) i segur que tots m'entendreu.

Però recordeu, que en aquesta vida som tots una merda, viviu l'avui i disfruteu dels bons moments que ens dona la vida, els dolents ja venen sols.

Fins on arribarem?

2011-02-11T11:40:00.003+01:00

Aquest vespre passat (o sigui ahir), més o menys a les 11 de la nit, mentres tots miràvem la televisió, els dos gossets que tenim es van desesperar a lladrar. No paraven de lladrar amb molta força i amb ràbia. Ens va estranyar moltíssim perquè mai s'han comprtat així. Els vam renyar i els vam fer callar. Tot i això no van quedar tranquils, constantment roncaven i ensenyaven les dents direcció a la porta.

No enteniem què passava i van donar la culpa a algun veï. Més tard vam marxar a dormir.

Aquest matí, quan ens hem llevat a primera hora, hem sortit per treure els gossets a passeig, hem vist que ens faltava la catifa de l'entrada de la porta. Que estrany.

M'he quedat blanca i tremolosa per uns moments... Merda! M'ha vingut el cap l'escena d'ahir a la nit. Els gossets ens avisaven que hi havia algun foraster a la nostre porta! Merda!

Entro corrents cap a casa una altre vegada. Vaig corrents a l'habitació dels meus pares per avisar'els que segurament ens han intentat robar (com a molts coneguts i veïns). Que ja els teniem a dins! I que gràcies els gossets van deixar-ho estar per no cridar l'atenció.

Pugem les escales amb el meu pare i anem cap a les golfes. Tot està potes enlaire, tot tirat per terra, tot trepitjat i rebuscat... Merda! Mentres nosaltres miràvem la televisió com encantats, teníem uns putus desgraciats remanant les nostres coses!

Fins on arribarem? Què collons volen trobar a una casa de gent treballadora? Si no tenim diners, ni joies... ni res de valor que els hi pugui interessar! L'únic de valor que tenim són les coses sentimentals, com per exemple els àlbums de fotos. Que hi ha crisis? Si! I nosaltres també la trobem la ditxosa crisis, però no anem a robar els altres treballadors. I si no ens podem permetre un bon tros de bistec, doncs ens menjem honradament un bon tros de pa!

Perquè no van a la casa del davant on hi viu un empresari? O a la casa del merda d'alcalde que tenim, que s'està construint una torre a Muntanyola? No... han d'intentar entrar a casa meva.

Tinc por, em causa pànic pensar que han estat tant a prop, a dins. Tornaràn?

Sempre tanquem totes les portes amb clau (és una mania)... però si entren als bancs, també poden entrar allà on vulguin.

Avui a primer hora he trucat a un meu parent que està ficat a la policia, m'ha fet la denúncia pertinent i diuen que els pròxims dies estaran molt el cas de casa nostre. Avui ve a dinar amb nosaltres perquè li expliquem tot amb pèls i senyals.

I el què sembla patètic... és que només trobem a faltar la merda de la catifa de la porta de l'entrada! Que trist!

(Sort dels gossets,
encara que siguin un chihuahua i un pinsher miniatura...
arriben a ser un dogo i un doberman i ni ho expliquen aquests malparits!)

Feliç Sant, Mama!

El Reto 2011

2011-02-07T19:15:00.002+01:00

Pels amants de la lectura, hi ha una mena de repte personal molt interessant a fer (El Reto 2011). Me n'he assabentat gràcies al blog de l'Amylois, i es veu que ja és el quart any consecutiu que es fa. Cada any hi ha un repte diferent, i aquest es tracta de "llegir-se" la taula periòdica dels elements (no us espanteu abans de mirar de què es tracta!). Us animo que llegiu les instruccions per poder-hi jugar correctament, la veritat és que és com una mena de sudoku original.

A mi, com que m'agrada molt llegir i sempre tinc un llibre entre les mans, m'he registrat sense pensar-m'ho dues vegades. No sé si aconseguiré fer el repte que proposen, però les ganes hi són. És un repte personal, no hi ha premis, el premi és la satisfacció d'aconseguir llegir el total de 30 llibres i d'omplir la taula periòdica abans que s'acabi el 2011.

Feu una ullada a la pàgina, ja que es poden trobar les respostes d'alguns dubtes que podem tenir al llarg del joc, un "foro" on deixar-hi els teus comentaris, i una mica d'ajuda per trobar les combinacions per la taula (aquest últim d'una altre pàgina).

Qui s'apunta a jugar al repte de la lectura?

;-)

És indignant!

2011-01-27T10:50:00.000+01:00

Visc i treballo en un poble de la comarca d'Osona, però des de fa 6 anys em vaig comprar el què se'n diria el meu "apartament de soltera" a Empuriabrava.

Ara, la Llei de Costes, ja ha tancat l'expedient on dicta que TOTS els amarratges i els embarcadors d'Empuriabrava seran de domini públic, a més, les finques que queden arran dels canals quedaran afectades per una servitud de trànsit de sis metres. Què vol dir això? Doncs que tots els propietaris tindran les mans lligades per actuar en aquesta franja de sis metres (no podràn fer-hi obres, ni vendre l'habitatge...), encara que legalment no perden la propietat de la casa. Aquesta afectació creua jardins privats, piscines, habitacions, llits, cuines...

He tingut la sort que per un PAM (si, si!! per una merda de pam!!!) no sóc una de les 5.000 persones afectades per aquesta llei.

És indignant que després de tots aquests anys (algunes de les finques afectades tenen més de 50 anys!), on els propietaris tenen les seves escriptures en regla (firmades pel contratista, pel notari), tenen els papers corresponents... on han pagat SEMPRE les seves contribucions, els impostos... On moltes de les vivendes han passat de pares a fills i amb la suor que comporta moltes vegades pagar una hipoteca. Ara, després de tots aquests anys que l'Estat s'ha embutxacat diners d'aquests treballadors sense posar-hi cap pega, els hi diuen que se'ls hi quedarà una part del seu habitatge i que formarà part del domini públic. Ahhh! i això si!! que continuïnt pagant, que és el seu deure!

Sort que no he estat una de les afectades, perquè sinó hagués estat portada de tots els diaris i revistes!! Colla de malparits!!

Galetes i ulleres

2011-01-18T11:10:00.001+01:00

Aquesta tarda tenim convidats a casa i sempre m'agrada fer alguna coseta. Avui toca unes miques de "galatones" per acompanyar el cafè. Espero que entre rialla i rialla vinguin de gust.

La veritat és que són molt fàcils de fer i queden boníssimes!

Visca el règim!

Bones Festes!

2010-12-24T13:47:00.003+01:00

Molt bones festes!!

Jo les disfrutaré com una nena petita acompanyada de tots els meus!

Ja la tinc!

2010-12-23T12:00:00.001+01:00

Com cada any m'he palplantat sense cap mania al despatx de la meva jefa per demanar-li la panera de Nadal (tot s'ha de dir, a part de que hi ha molt bon rotllo entre les dues, també tinc un morro que me'l trepitjo.) Sóc de les que penso que: qui no plora, no mama.

A diferència d'altres anys que sortia del despatx amb un pernil o lot sota el braç, aquest només he pogut sortir amb cara de circumstància, pel fet de que com hi ha crisi, no hi ha panera (ni sopar de Nadal).

Sense pensar-m'ho gaire, tant bon punt he sortit del despatx he marxat a autoregalar-me'n una. Què collons! "Al mal tiempo... buena cara!" I a més, he treballat com una burra tot l'any i me la mereixo!

Sefuela

2010-12-18T18:30:00.001+01:00

Estic una mica preocupada. M'acaben d'enviar un e-mail informant d'una nova malaltia anomenada Sefuela. El què més m'angustia és que començo a patir alguns dels seus símptomes. Dilluns mateix aniré a demanar hora al meu metge de capçalera perquè em faci una bona revisió i que em digui si això pot ser greu.

Us passo el mail que m'han fet arribar perquè hi doneu una ullada:

NUEVA ENFERMEDAD: SEFUELA
La Sefuela es una nueva enfermedad aun no aceptada por la ciencia médica. Mientras tanto, millones de personas que padecen este mal, esperan la aprobación de la Organización Mundial de la Salud, para que estudie y se encuentre la cura para esta mortal enfermedad que cada día es adquirida por miles de personas.
Por favor, es muy importante hacerse este auto-examen ante la aparición de la Sefuela. El diagnóstico a tiempo puede ayudarnos a combatirla.

Sintomas que definen la aparición de esta patología:
1. Si un café te produce insomnio.
2. Si una cerveza te lleva directo al baño.
3. Si todo te parece muy caro.
4. Si cualquier cosa te altera.
5. Si todo pequeño exceso provoca aumento de peso.
6. Si el chorizo te cae pesadísimo, el picante te irrita y el ajo se te repite.
7. Si la sal te sube la presión arterial.
8. Si en una fiesta pides la mesa lo más lejos posible de la música y de la gente.
9. Si al atarte los zapatos te produce dolor de espalda y cintura.
10. Si la TV te produce sueño.

Todos estos síntomas son prueba irrefutable que padeces de Sefuela.

¡¡SE-FUE-LA juventud!!

Doncs si, m'agrada!

2010-12-15T21:10:00.003+01:00

No em mireu amb aquesta cara... no he matat a ningú, només m'agrada el Nadal!!

Què voleu que us digui... disfruto com una nena petita decorant tota la casa amb motius nadalencs, que si l'arbre, que si els ninotets, que si el calendari advent... total, només per 15 dies fa que les festes siguin més alegres. També m'agrada decorar la taula amb algun detallet festiu i així fer-la més vistosa.

Em diverteix cuinar (sempre m'ha agradat) i en aquestes dates no em suposa cap inconvenient ficar-me dins de la cuina. Ja tinc fins i tot el menú de cap d'any escollit. Es lleparan els dits!!

Dinars i sopars familiars? Tothom tremola quan és hora de parlar d'aquest tema. El què penso: és perquè fer el numeret si durant l'any no el fas. Jo faig els àpats només amb les persones (amics i familiars) més properes a mi, que durant els 365 dies de l'any són al meu costat. De què em serveix fer un sopar amb uns tiets llunyans que només veig un cop l'any? M'hi nego. Són festes per disfrutar amb els teus i no entenc perquè s'ha de fer tant espectacle.

Regals? Ui tant com si. Tothom qui em coneix sap que són una amant del consumisme i que el practico tot l'any. Però igual que amb el tema dels àpats, faig regal a qui realment vull, a les persones a les que estimo, no perquè sigui una obligació pel fet de ser Nadal. En aquest aspecte hi dedico molt de temps, ja que procuro fer un regal especial per a cada persona, mai demano la típica frase horrorosa: què vols que et regali? No. Un regal es fa voluntàriament i de cor, i es regala el què un vol regalar.

A més, sóc una persona que ho celebra absolutament tot, fins i tot les coses que per la majora són insignificants: aniversaris (familiars, amics... i fins i tot els dels gossets!!), sants, aniversari amb la parella, el dia que em vaig treure el carnet de conduir... ja ho veieu, ho celebro tot i més. Doncs perquè no haig de viure i celebrar el Nadal?

No tinc el Nadal com una obligació de sopar amb aquella pesada xerrameca, i després anar a casa de l'altre cosí fanfarró i fer un regal amb aquell amic borde... Fem simplement una festeta rodejada amb els meus, que en ves de crema catalana o de la mona de pàsqua, hi ha torrons sobre la taula.

Passeu, passeu... que veureu el piset...

StopMails

2010-11-24T10:00:00.000+01:00

Diàriament rebo entre 10 i 20 e-mails de collonades: que si vídeos, fotos, acudits... M'agrada. I com que els amics i familiars ho saben, me'ls reenvien tots.

Me'ls miro un per un. Suprimint directament tot tipus de cadenes "chorres" i tot tipus de material pornogràfic (què vols que et digui, no m'interessa gens veure les tetes d'una tia ni el què es pot arribar a ficar per un dels seus forats).

En canvi, tots els altres me'ls miro a estones mortes davant del PC. Però el què no suporto i m'agafa una mala llet que ho faig tremolar tot, són els mails que al final et fan un espant de mil dimonis! Collons! Que no teniu empatia o què?!

Estàs ben aficionat mirant el vídeo d'una noia que va en bicicleta, esperant que se la foti amb el primer arbre que trobi, de fons una música ben bonica i relaxant... i BUUUUUUH et surt de cop la cara de la nena de l'exorcista i a sobre xisclant!!

Que em voleu matar o què?! L'espant que m'emporto és poc! El cor se m'accelera a cent per hora i del salt acabo a l'altre punta de l'habitació...

Ara, quan en el mail llegeixo: "Pon los altavoces"... l'esborro de cop! No em cardareu més!!

Jo ja he dit la meva

2010-11-23T11:15:00.000+01:00

El menjador de casa meva s’ha convertit per uns moments en un autèntic col·legi electoral. Tota la taula plena de diferents partits amb una única cosa en comú: tots fan la mateixa pudor a merda.

Aquest any no podré anar a votar i em toca fer-ho per correu.

De cap al teatre

2010-11-16T11:10:00.000+01:00

El diumenge a la tarda vam anar a veure l'obra de teatre El Mètode Grönholm. Ens havien parlat molt bé i la veritat és que ens va encantar, vam disfrutar com nens petits.

Només fa falta mirar els actors per tenir la certesa que l'obra ha d'estar d'allò més bé i que no quedaríem decebuts.

Què podríeu arribar a fer vosaltres per aconseguir una feina?
Et fa reflexionar, ja que en moltes ocasions (per bé o per mal) et veus reflexat en algunes reaccions que tenen els personantges. A més, et posen aquell toc d'humor que et fa sortir més d'una rialla, a part, el meu costat hi seia una noia amb aquell riure tan escandalós i alhora tan contagiós que vulguis o no, també hi ajudava.

Us aconsello a tots anar-la a veure.

Troba les diferències...

2010-11-05T20:00:00.000+01:00

Quina diferència hi ha entre un home solter i un home casat???

Els nostres Panellets

2010-11-02T11:25:00.005+01:00

Tota la tarda del dijous vam estar ben enfeinades fent els panellets. És una tradició familiar que des de que tinc ús de raó la fem entre la meva mare i jo.

No és per tirant-se floretes... però ens queden boníssims!! :)

Entre tots... ho aconseguirem!

2010-10-29T19:34:00.007+02:00

Amb la pell de gallina.

Si no hagués estat pel creuer...
jo també hi seria,
passejant pels meus carrers,
entre tots els meus amics
que durant el vídeo van sortint i sortint.

Us ha quedat genial!! Enhorabona!!

Todo lo bueno... se acaba ):

2010-10-26T10:19:00.001+02:00

Després d'una setmana de luxe a alta mar, ja tornem a ser aquí... però pensant en tornar a repetir-ho.

Hem disfrutat al màxim de cada racó del vaixell i, sobretot, amb les visites a terra.
Excursions i companyies inmillorables.

Dormiem molt poques hores perquè ho voliem disfrutar absolutament tot, tant la nit, com el dia.

Ens emportem molt bons records, experiències inoblidables, moltes rialles, emocions, bons tiberis, un excés de cocktails, balleruques a totes hores, companyies que difícilment oblidarem, concursos guanyats, complicitat amb els treballadors, gairebé 1300 fotografies... però sobretot ens emportem aquells 2 kilets de més per culpa del "todo incluido".

Puc estar molt contenta, ja que a dins del vaixell no em vaig marejar per a res, tot i que a la Nit de Gala vam trobar una forta tempesta a alta mar. Estàvem en alerta (ens ho van dir l'endemà) i costava lo seu aguantar-se dret a qualsevol racó. Si voliem desplaçar-nos anàvem d'un costat a l'altre del passadís, agafant-nos amb el què podiem... No us podeu pas arribar a imaginar el què s'arribava a moure!
Només el 15% dels passatgers vam poder baixar a sopar. La meva parella va ser un del 85% que no podia treure el cap de dins del WC. Una nit per recordar.

Puc dir i afirmar que han estat les millors vacances de la meva vida (i mira que cada any procuro fer un o dos viatges "importants").

Ara em toca tornar a la dura realitat i tornar a viure amb els peus a terra: tornar a fer-me el llit, servir-me jo mateixa el menjar, o aprendre que no puc (o no he de) beure cocktails a qualsevol hora del dia i sense pagar ni un duro.

Quina mè!

Fins a la tornada

2010-10-15T16:15:00.000+02:00

Si, demà és el gran dia!

Tinc una barreja de sentiments dins meu que no sé si són bons o dolents… però m’agraden.

Sé del cert, que els nervis no em deixaran dormir aquesta nit, però tant me fa, ja que l’alegria que sento és immensa.

Ara si que no m’avancen els segons del meu rellotge. A primera hora del matí ja vindrà el meu cunyat a portant-se direcció al Port de Barcelona.

Quan m’hi paro a pensar, se’m fica un nus a l’estómac al pensar que estarem rodejats d’aigua i a milers de milles de terra. Rodejats de 3.000 persones completament forasteres amb les que ho compartirem gairebé tot (taula, excursions, festes... les nostres vacances).

Em passen mil i un sentiments pel cap. Estic completament feliç.

Miro el meu company de reüll que prepara les últimes cosetes. Li demano què està pensant. I amb un somriure els llavis em diu:

-Amb la barra lliure de 24h diàries que tindrem!! I que aquesta serà l’ocasió de gravar-me fent un “baile de mierda”!!

Ell no sap que ben d'hora el matí el faré aixecar sí o sí del llit per poder visitar tot i més. (risa malvada)

Ens veiem a la tornada. Feu molta i molta bondat.

Nosaltres procurarem disfrutar el màxim.

Com que no us puc regalar una abraçada, us regalo aquest vídeo (m'encanta).

Vacaciones en el mar

2010-10-06T10:00:00.001+02:00

Doncs si, ja estem a punt de marxa. Comença el compte enrere de les vacances tant esperades, ja que les del mes de juliol ja ni ens enrecordem.

Ens falten 10 dies per agafar les maletes i embarcar en un creuer pel mediterrani. És el nostre primer creuer i estem com dos nens petits amb un caramel a la boca.

Els dies passen lentament, les agulles del rellotge sembla que no avancin i la feina sembla que no s’acabi mai més. Tot se’m fa carregós i pesat. L’espera es fa eterna i ja ho tenim tot a punt, només falta posar-ho tot dins la maleta i tancar-la.

Portem un mes molt intens preparant-ho tot: passaports (ell el tenia caducat i jo ves a saber on), les excursions i rutes preparades, la paperassa que et cal, els vestits de gala pel sopar amb el capità, les disfresses per les nits temàtiques... i sobretot moltes ganes de disfrutar de la vida a alta mar i de despertar-te cada dia a un lloc diferent.

Bcn

Villefranche-Niza-Monaco

Livorno-Florencia-Pisa

Civitavecchia-Roma

Napols-Pomeya-Capri

La Goulette-Túnez

Navegació

Bcn

Silenci... Que les parets ens parlen

2010-10-02T09:26:00.007+02:00

Estem d'inauguració!

Amb l'arribada del nou mes, també ha arribat un nou blog: Silenci... Que les parets ens parlen.
Estic il·lusionada amb aquest nou espai, ja que la idea ha estat a la meva ment des de molt el principi de començar amb el món del blog. Per fi, ara veu la llum.

Us faig 5 cèntims:
"Passejant pels carrers de qualsevol ciutat ens trobem diàriament amb un munt de cartells, pintades, senyals, pancartes, graffitis... que per algun motiu o altre ens fan desviar la nostre atenció cap a ells. Doncs són totes aquestes fotografies les que vull que formin part de Silenci... Que les parets ens parlen."

Com ja sabeu, sempre vaig amb la càmara de fotos al bolso, i sempre m'ha cridat l'atenció aquesta temàtica, o sigui que tinc un munt de fotografies gracioses, tristes, compromeses, divertides, sarcàstiques... per compartir amb tots vosaltres. Això si, també necessitaré la vostre ajuda per poder escoltar/veure moltes altres parets. Em podeu fer arribar les vostres fotografies (fetes per vosaltres mateixos) a mireia_ff@hotmail.com

Espero que passejar per aquest nou blog us sentiu com a casa i que podem compartir una bona estona.

Silenci... Que les parets ens parlen.

Això és una cagada

2010-09-30T11:20:00.000+02:00

Passejant amb una amiga, em vaig trobar a una vella coneguda de farres (la cambrera d’un local de Vic on jo solia freqüentar). I n’ha xerrant, xerrant... li poso la mà a la panxa i li acaricio.

- Aiiiins... estàs embaraçada!!!! Felicitaaaaats!! De quan estàs??? :)

- "No, no, no... me he engordao..." -_-

- O_o (joder, ostia p.!! Tierra trágame!!)

Perquè collons no podia tenir la mà quieta, i la boca tancada? Em vaig posar de tots colors, la cara em bullia. Vam desaparèixer pel primer carrer sense poder articular paraula, fins que ens vam mirar amb la meva amiga i ens va venir el riure tonto que ens va acompanyar durant tot el dia.

A vegades calladeta estic més maca.

PortAventura

2010-09-27T12:13:00.007+02:00

El mes passat vam anar tot un dissabte a Port Aventura. La veritat és que vam disfrutar com nens petits.

Hi vam anar un dia molt calorós a ple agost. La sorpresa va ser que no hi havia la quantitat de gent que ens esperàvem (millor!!). Les cues eren d’uns 15 minuts com a molt, cosa poc habitual.

Segurament és degut pels preus tant desorbitats del parc d’atraccions:

- 7.50€ el pàrquing.

- 44€ entrada d’adults.

- Si vols vip, que nosaltres no vam agafar: 44€ o 20€.

- Alguns dels espectacles ara costen 15€.

- Dinar: 20€ per cap.

- 1.50€ cada ampolleta d’aigua (i en ple agost...)

- I un llarg etc (peatges, algun record pels més petits de la casa...)

Total: un dineral!!!!

Nosaltres perquè no tenim fills, però si hi vas amb tota la família el complet... a quan et pot sortir la broma d’anar a passar un dia al parc d’atraccions?

Un esport?

2010-09-20T10:00:00.002+02:00

La gent em sembla que cada vegada està més boja o s’avorreix molt perquè no té feina.

Avui fent zapping he anat a parar a un canal on feien un “esport” molt estúpid.

No en sabia pas de la seva existència fins avui. Es diu Ear-Pull i consisteix en que dos participants es col·loquen una corda al voltant d’una de les orelles i un cop l’àrbitre dona la senyal, comencen a tirar-se cap endarrere, fins que un dels dos es rendeix o fins que la corda es trenqui o es deixi anar.

Les orelles quedaven adolorides, vermelles, ensangrentades... I ja us podeu imaginar quin gust ha de donar si la corda es trenca.

M’ha semblat més aviat un capítol de Jackass que no pas un esport.

Collons d'homes....

2010-09-15T10:00:00.001+02:00

Mai arribaré a entendre als homes! I molt menys al meu!

Teníem un sopar el divendres al vespre amb uns amics que feia mesos que no veiem.

Per l’ocasió, li vaig dir que s’anés a comprar una camisa o alguna brusa maca que lligués amb els pantalons nous. Hi havia d’anar sol perquè aquella tarda jo tenia feina.

Sobretot, li dic, compra-te-la a la mida, que arregli i que conjunti amb els pantalons.

Sincerament, jo ja tremolava, perquè un home sol a comprar roba és un desastre assegurat. L’últim cop se’m va presentar amb tres pel·lícules blu-rays i sense les sandàlies que li feien falta.

En fi... quan vaig arribar a casa em vaig trobar a sobre el llit, el què en teoria hauria de ser la brusa de mudar que segons ell portaria al sopar.... No sé quina és la part que no va arribar a entendre! No sabia si riure... o plorar.

Anem a la muntanya!

2010-09-13T10:00:00.001+02:00

Un cop l’any ens agrada fer la sortideta d’anar fins a Castellar de N’Hug i a les Fonts del Llobregat.

És una excursioneta molt maca i val la pena passejar pels carrers del poble, caminar pel seu entorn i sobretot menjar els deliciosos croissants gegants. Ens vam llepar els dits un cop arribats a casa!

Nova normativa de matriculació

2010-09-06T10:00:00.000+02:00

o_O

2horetes emocionants

2010-09-03T17:00:00.002+02:00

Albert Pla y los Sujetadores

Sempre l'he trobat un geni, un crack.

No em canso mai d’escoltar-lo i menys si és en directe. Crec que és un dels millors showmans que he vist mai.

El vam anar a veure aprofitant les vacances i que feia un concert reduït de gent a la Ciutadella de Roses (lloc increïblement màgic) .

Vam tenir la gran sort de poder seure tots a primera fila, davant de l’escenari i degustant una bona copa de vi (Sons del Món 2010).

Ens va cantar i interpretar com ningú més sap, durant dues hores, un recull de la seva llarga trajectòria musical, un concert totalment lliure i sense seguir cap guió.

Com és habitual, ens va fer disfrutar com només ell sap.

Un altre més!

2010-08-24T21:30:00.004+02:00

Aquest és el famós Riky

Com ja sabeu, em desvic pels animals. Des de petita que han format part de la meva vida.

Fa un mes que el meu tiet va trobar al jardí de casa seu una Carolina (també anomenada Ninfa). I va tenir la gran sort de poder-la caçar, ja que en llibertat no hagués sobreviscut.

Ara, a conseqüència del mal comportament de l’ocell, n’està fart. I com no, m’ho ha fet saber. I m’ha dit que si no la vull, doncs que li obra la porta i la deixa anar.

Ja em veus a mi, anant a comprar una gàbia, joguets, menjar... tot i més. I vinga, Carolina i jo cap a casa.

Buscant informació sé que és mascle, i li hem posat Riky. És molt dolent, molt agressiu, fa cada picada! A més, no para de cridar i cridar i cridar. Sort en té que ha anat a espetegar en bona casa i que no l’abandonarem mai tot hi sent mal educat.

Tinc molta paciència, d’això me’n sobre, i em pot costar molt o poc, però al final aconseguiré que es calmi i que es comporti. Que arribi a coneixem. Per ara ja he aconseguit tranquil·litzar-lo quan crida: em poso a xiular-l’hi cançons i para per escoltar-me.

No sé res sobre Carolines (si algú em pot ajudar...), la tinc des d’ahir a casa i avui m’he passat totes les hores lliures buscant informació. He llegit que són molt carinyoses amb els amos, que imiten sons, cançons, paraules, fins i tot ballen... El meu no, és molt dolent i només m’intenta mossegar. Tot el contrari del què diuen.

A veure si ens adaptem mútuament i podem conviure.

Espero que no em vingui cap familiar/amic amb algun animal abandonat, ferit o similar... perquè al final m’hauré de comprar una casa de pagès!

Ja que amb aquest, en Riky, és el quart animal que em quedo per causes alienes:

1er: Un canari que es diu Pelat, perquè té una malaltia que li cauen les plomes i està ben desplomat. Aquest fa potser 7 anys que el tinc i el vaig adoptar perquè el seu amo el volia aniquilar.

2on: Una cadernera, que la vaig agafar perquè estava molt ferida i tenia l’ala trencada. Ara està ben curada i ja fa 1 anyet que està amb mi.

3er: En Titus, la tortuga terrestre, d’un amic que es volia desfer d’ella perquè es canviava de ciutat i li feia nosa.

I ara en Riky, que segurament es va escapar o el van deixar anar per dolent.

*Els dos gossets que tinc i l’acuàri amb 5 peixos de més d’un pam, els tinc per voluntat meva.

Com diu el meu pare: Ets Santa Teresita de Jesús!!!!

Estem ben arreglats!

2010-08-19T11:39:00.003+02:00

Aquestes vacances en el passeig de Roses s’han viscut situacions no gaire agradables entre els policies i els negrets que venien bolsos, ulleres, cinturons, collarets... i les dones que feien les trenetes.

No crec que facin cap mal per vendre productes al carrer. Si, són tot imitacions, però aquestes mateixes imitacions les pots trobar a qualsevol botiga del centre de Roses. Si els comerciants estan emprenyats, doncs que abaixin preus, que venen exactament el mateix gènere, ni més ni menys.

Que no paguen impostos? Clar que no, perquè no els hi deixeu. No voleu aquesta competència. Ells estan disposats a pagar cada més el què correspongui per tal de tenir la seva paradeta muntada i no haver de córrer cada cop que veuen un uniforme. A Empuriabrava no tenen aquest problema i és el poble veí. Allà els fan pagar X diners i poden muntar la paradeta al passeig de la platja.

Jo hi sóc tot l’any a Roses i gràcies això he tingut la sort de fer amistat amb molt d’ells, i sabeu quan poden guanyar amb un dia si tot va bé? Com a molt 40 euros. I a sobre una part molt important d’aquests guanys van per la màfia que els porta. I no vulgueu pas saber el què els hi cau quan li han d’explicar amb el “cabecilla” que la policia se’ls hi ha emportat tot el gènere.

Però els que tenen la “sort” de treballar per aquests comerciants que es queixen tant, no milloren gaire! Perquè els fan treballar gairebé les 24h servint, i només per uns 35 euros de merda. Colla de lladres i explotadors! Jo tindria a la vostre santa mare servint taules!

M’estimo més que venguin els bolsos al carrer, que no pas que per tenir un tros de pa a taula m’hagin d’estirar al meu.

És que som toca-collons! Quin mal us fan? A mi mai m’han obligat a comprar-els-hi res. La gent dels pobles del voltant ve expressament a passejar al vespre pel passeig gràcies a l’ambient que comporta tot això. Donen vida.

A part, una altre cosa, tota la policia es concentra al passeig (Sta. Margarita). O sigui, que ja pots sortir ben mamat del bar i agafar al cotxe, total, no et faran la proba d’alcoholèmia. Pots aparcar (com jo he fet tot l’estiu) sobre la vorera, total, són al passeig. Els putus gavatxos que van més calents que la mare que els va parir, poden fornicar allà on volen, pixar i fins i tot deixar la cagarada. Total, la seguretat ha d’estar al passeig.

Si us plau! Per l’amor de Deu senyora alcaldessa, destini a tots aquests professionals cap a un altre àmbit que el què els hi estàs fent fer és el pallasso!

Duració del vídeo: 1m 30s. On explica que des de fa 2 anys Empuriabrava ha regularitzat els top-manta.

Perdoneu!!! Que no hi pensava!!!

Hola a tothom!!! Ja sóc aquí!!!

Espot

2010-07-08T07:36:00.002+02:00

Tenim pressa. Molta pressa. I ho volem... TOT!

Saxology

2010-06-04T11:59:00.004+02:00

En primicia a les meves mans.
Us el recomano a tots, és fantàstic!

I des d'aqui, el meu petit racó, et vull tornar les 1.000 gràcies Pep. Enhorabona pel treball tan estupendo. Molta llum.

Pa-pa-pa. Pa-pa-pa-ra-ra.

2010-05-27T11:06:00.007+02:00

Serà l'anunci i la cançó de l'estiu?
Segurament que si, ja que ens el posaràn 120 vegades al dia.

No em desagrada. Surt Cadaqués i penso que és un racó de Catalunya fantàstic (m'atrabeixo a dir, que segurament el millor).

I la cançó... doncs hagués votat pel "Hey soul sister" però aquesta també m'ha enganxat des del primer cop de mirar l'anunci. M'agrada!

RectaFinal

2010-05-26T11:35:00.003+02:00

Ara si que estic a la recta final. El cap de setmana del 19 de juny ja són les oposicions. Les 3 primeres fases al mateix dia! Això ens ha vingut molt de nou a tots els opositors, ja que sempre es deixa un marge de setmanes entre fase i fase.

Crec que la primera fase la tinc superada (la part general), la tercera fase també m’atreveixo de ficar-hi la mà al foc (el psicotècnic), però la segona (la part específica) no les hi tinc pas totes, ja que em refiava d’apretar fort un cop acabada la primera fase.

En fi, al mateix dia tots haurem de fer els tres exàmens (dos al matí i un a la tarda), sense saber si hem aprovat o els fem inútilment.

Però estic molt i molt contenta perquè veig la meva evolució amb tant sols dos mesos. La quarta fase és la física, que sincerament em feia una mandra... jo sempre anava al gimnàs a fer de relacions públiques, m’assentava en una màquina i parlava fins i tot amb les parets per tal de no fer gaires esforços i passar l’estona. Ara, en diferència d’abans, com més esport faig més ganes en tinc de fer-ne, sembla una droga que m’ha captivat. Els 10 minuts primers són potser els més durs, però un cop tens superat els 10 minuts no hi ha qui et pari.

Amb aquest bon temps dels últims dies no m'hi deixo caure gairé pel gimnàs, faig tot l'esport que puc al carrer, hi vaig a fer exercicis específics i a parlar amb l’entrenador per portar un seguiment. Però tot i així, m’agrada treure-hi el cap, per poder fer alguna competició amb els meus companys que s’entrenen per les físiques de mossos i bombers. He agafat molta resistència i ara fa 15 dies, que supero cada vegada la cursa navette.

Si, n’estic contenta i orgullosa. Una experiència única.

I a bufar espelmes!

2010-04-23T07:42:00.003+02:00

Avui, entre roses i llibres,
un servidora en fa 27.

Molt bona diada de St. Jordi a tothom!
I recordeu que a les dones també ens agraden els llibres,
i els homes les roses!

Ahh! i penjeu la senyera al balcó!

Nuevo inquilino

2010-04-19T10:00:00.001+02:00

Us presento el meu nou company de pis:

Es diu Titus i té 15 anyets.
Li encanta entrar a fer el tafaner per tota la casa, però encara és una mica tímid.

Canvi de vida

2010-04-12T15:35:00.003+02:00

Com ja haureu pogut comprovar, fa una temporada que estic bastant absent del blog. És a causa d’uns canvis que s’han anat produint a la meva vida.

Sóc una persona que no li agrada la monotonia i sempre busca coses noves i anar-se ampliant. I ara m’he ben emmerdat! Jajajaja. És un dir, ja que tot el què faig és perquè realment ho vull fer.

Doncs he començat un projecte que fa anys que em balla pel cap i ara em treu tot el temps del món.

Estic estudiant per treure’m les oposicions per treballar en el Cos de Tècnics Especialistes en Serveis Penitenciaris, però amb una dificultat, que ho haig de fer pel meu compte perquè aquest tipus d’oposicions es fan a 1:30h de camí de casa meva. I entre la feina i les meves altres obligacions no em puc desplaçar.

O sigui, que a les meves hores lliures, les dedico a estudiar o a fer esport, ja que també hi ha una fase de proves físiques.

Estic molt il·lusionada en aquesta nova fase de la meva vida.

** Procuraré passar aquesta setmana per tots els vostres blogs i possar-me una mica el dia de tots vosaltres!! Espero que em discolpeu.

Tranquilo pronto lloverá

2010-03-30T12:33:00.004+02:00

Sort que ho ha fet aquesta nit... (de llover)

-_-

Les tardes de diumenge

2010-03-22T17:00:00.000+01:00

Doncs si, aquest mes de març ha tocat anar a veure "A" El músical de Nacho Cano.
El final em vaig fer el carnet del Tr3s C, i la veritat és que ja el tinc amortitzat, en aquest espectacle ens van rebaixar el 40% i a sobre estavem a la primera fila. Fantàstic.

Vam disfrutar com nens petits. Encara que hi hagin dues escènes que et sents obligat a agafar un mocador per les llàgrimes que et cauen... és un músical molt còmic, amb molt d'humor... vaja, que rius com mai. Marxes del Teatre Apolo amb un gran somriure a la boca i sobretot havent vist el gran Nacho Cano.

Les salen las tetas antes que los dientes

2010-03-15T10:00:00.001+01:00

Els dies que cuido la nena donen per molt. L’espero davant de la porta de l’escola i tinc l’honor de veure a primera fila tota la lleonera que surt de dins. El què em sap molt greu és veure a un 20% de les nenes més grandetes (9-12 anys) que es perden tot l’encant que té això: el ser nena.

Van vestides com noietes de 18 anys, algunes fins i tot maquillades i pintorrades. Com si no tinguessin temps! Amb els seus talonets intenten cridar l’atenció dels nens, que ja pots comptar... encara surten amb els mocs penjant del nas i amb unes ganes boges de xutar la pilota.

Només van amb la càmera fotogràfica a sobre, tirant-se fotos del dret, del revés, fent morritus, apretant els pocs pits que tenen... i tot aquest book a davant d’un mirall de lavabo.

S’estan perdent una de les etapes més maques que hi ha, no la disfruten com toca. No m’atreveixo a donar la culpa a ningú, però segurament que més d’un la té. És trist veure a nenes que volen pensar i actuar com noietes, i no aixequen ni tres pams de terra (o millor dit, que no superen els dos dits de front).

8 de març

2010-03-08T20:27:00.002+01:00

Avui és el nostre dia... i què hi ha de diferent dels altres?

Ahh!! si!! és veritat... que avui ha nevat!!

Un gran Músical

2010-02-24T11:22:00.009+01:00

El diumenge vam anar a veure el gran Músical de Mecano (Hoy no me puedo levantar) al teatre Tívoli de Barcelona, el qual estava de gom a gom. Un gran espectacle que no va deixar a ningú indiferent. El vam disfrutar com nens a la segona fila, cantant, ballant, aplaudint, i també s'ha de dir que alguna que altre llàgrima va caure. Feia temps que no disfrutava tant amb un espectacle. Us el recomano.

**Algu és soci del Tr3sC?
M'el recomaneu? Com us va a vosaltres?

Colla de "BERRUS"

2010-02-17T11:15:00.002+01:00

El meu poble et multen si no reculls la merda del teu gos. És una iniciativa que la trobo fantàstica, ja que jo tota la vida he tingut gossos i mai a la vida he deixat rastre. Mai m’han hagut de cridar l’atenció. Però hi ha gentussa que només se la pot anomenar per un nom: GUARR@S!

Cada dia surto tres cops al dia a passejar els gossets i sempre trobes a un GUARR@ que intenta deixar la merda a la vorera, al parc o davant d’un portal. No ho tolero i sempre me’n vaig de dret cap a ells i els hi faig recollir. Són aquests GUARR@S els que ens perjudiquen als altres.

Ara bé, a part de trobar moltes cagarades de gossos quan vas passejant, també trobem molts gargalls, escopits, sipis... com li vulguis dir. Què passa aquí? Perquè amb aquests PODRITS no se’ls aplica també aquesta llei? No sé pas què trobo més asquerós, si una caca de gos o un gargall verd.

Molta gent té aquest fastigós costum... jo els agafaria i els hi cardaria unes multasses que quedarien secs de per vida!! GUARR@S! Més que GUARR@S!!

...Marina...

2010-02-15T10:00:00.000+01:00

Marina
Carlos Ruiz Zafón

"... Només recordem allò que mai no ha succeït.

(...)

La joventut és una nòvia capritxosa. No sabem entendre-la ni valorar-la fins que se'n va amb un altre per no tornar més ..."

NovesTecnologies

2010-02-08T15:06:00.005+01:00

No sé com una pot arribar a perdre tantes facultats a mida que passen els anys… o és que potser les coses van canviant.

Quan jo era petita i jugava amb la meva Nintendo NES "SuperNintendo"(la qual encara tinc, funciona i guardo amb molt d’amor) els jocs eren molt més fàcils i entenedors que els actuals. Ens limitàvem a fer anar pocs botons del comandament: caminar endavant, endarrere, córrer, ajupir-se i saltar (i poc més).

Avui, jugant a la Play amb la nena que cuido que té 6 anyets (siiiii!! Només 6 anyets!!!) em renyava perquè representa, que com que sóc més gran, hauria de ser tota una crack en el tema. I que era de lògica que hauria de saber que: apretant dos pius alhora més un tercer, tirava un raig de gel amb un efecte especial, que al mateix temps podia hipnotitzar si també apretava no sé què... grrrrrrrr.

No sé si jo estava malalta quan a la classe de primer d’EGB donaven la lliçó de les noves tecnologies o és que la generació actual està molt més desenvolupada.

Ja que és una mica trist que una nena de 6 anys m’hagi de donar lliçons de la Play, del Dvd... i a sobre per no rebaixar-me tant li hagi de dir: és que t’he deixat guanyar...

-_-

Això si que és amor

2010-02-03T12:06:00.003+01:00

Al final...
són les petites coses les que es recorden,
les petites imperfeccions,
les quals arriben a fer-se perfectes.

Els contes actuals han canviat

2010-02-01T13:34:00.008+01:00

Els contes que ens explicaven de nens, aquelles historietes que tant ens agradaven i aquells personatges que tant ens feien somniar, també han anat creixen amb nosaltres.

S’han anat fent grans, no tot perdura per sempre, no us enganyeu... sort que sempre ens quedarà aquell record que ningú ens podrà esborrar.

El pas dels anys passa per tots, i amb ell arriben les canes, les arrugues, les penjarelles, el cul més ample del normal, la panxa cervesera (tot i que no beguis cerveses), les entrades, els pits caiguts... I un personatge de conte no es pot permetre veure’s així, o sigui que de tant en tant també passen a fer-se uns retocs:

Les grans multinacionals arriben fins i tot als boscos més densos. Poc probable de que pugui viure ningú, a part d’algun que altre llop i alguna iaiona solitària. Avui en dia, la famosa caputxeta vermella seria una nena obesa, plena de grans, pensant engolir tot un menú Big Mac, i amb el cistell ple de patates gegants en ves d’ous i mel:

La pobre Ventafocs ja pot esperar asseguda al seu príncep blau, amb l’única companyia que la d’un cubata a la mà, ja que amb els temps que corren és molt difícil trobar el perfil tan idealitzat amb el que va somniar:

Però potser la Ventafocs ha tingut molta més sort que la Bella Dorment, que des de que es va casar només ha fet que parir com una conilla i estar a les odres del seu gelós marit.

Aquells dos superherois que tant ens agradaven... Tots dos tancats en un hospital, un a conseqüència de les maleïdes drogues que tant el feien volar de jove:

i l’altre, perquè ni les superheroïnes, ni la bellesa, ni la fama, ni els diners... poden evitar caure a la desgràcia que comporta una malaltia greu:

I no diem res del pobre príncep blau, que acaba els seus últims dies tancat a una residència d’avis, ja que és un trasto vell i un estorb per a la família. Ell només somnia amb la seva princesa que mai va fer despertar amb el desitjat petó... o potser és perquè mai va existir?:

Però aquesta dura, crua realitat, no cal que l’expliqueu als vostres fills, néts, germans... o el què tingueu. Val més viure enganyats i pensar que els nostres superherois van viure feliços i van menjar anissos la resta de les seves vides.

Hi havia una vegada...

2010-01-28T21:25:00.008+01:00

No som princeses d'un conte de fades,
però serem les putes reines del nostre destí.

Imagine =)

2010-01-27T11:27:00.003+01:00

Vull compartir un vídeo amb tots vosaltres que m'emociona cada vegada que el veig, potser sóc més sensible amb aquest tema, ja que tinc dos cosins sords-muts, amb els que m'he criat i són com els meus germans. El llenguatge de signes està present a la meva vida diària. Espero que us agradi:

S'em posa la pell de gallina...

¡¡ S.O.S !!

2010-01-18T12:45:00.013+01:00

M’encanten els animals, és més, des que tinc ús de raó que en tenim a casa. Actualment tinc dos ocellets, un aquari d’aigua calenta de 200 litres i dos gossets (un pinscher miniatura i un chihuahua "que són els reis de la casa").

No podria viure sense tenir animalons a prop meu.

Aquest amor i responsabilitat pels animals li volia transmetre a la meva parella i vam decidir adoptar dos gatets acabats de néixer que volien sacrificar. (Ara ja tenen 9 mesos.)

Bé... em sembla que vam adoptar a dos dimoniets enlloc de dos gatets! Podria estar hores explicant toooot el què ens arriben a fer...

En un principi ja vam començar amb mal peu, ja que ens els van donar com a dues gatetes. No sabíem que el sexe dels gats no es pot distingir fins al cap de mesos. I van resultar ser una gateta (Iona) i un gatet (Iris)!!!!

Collons! Ara què fotrem? Si, doncs caparem al gat.

Ja tenim un gat capat i amb nom de gata.

Tot s’ha de dir, un cop capat es comporta molt més bé, s’ha tornat més bo. Ara ja estem estalviant per poder operar també la gateta, a veure si així també millora el seu comportament i evitem que quan vagi en zel passi nits senceres miolant.

Tenim el sofà que sembla un col·lador ja que el fan servir de rascador, i mira que en tenen tres de rascadors, però no els hi agrada (tot i que ara estan començant a canviar aquests gustos). Per evitar-ho hem de tancar les portes del menjador perquè no hi tinguin accés.

La nostra habitació també ha d’estar ben tancada, ja que sinó el nostre llit és la seva sala de jocs, un es fica a dins dels llençols i comença a córrer, i l’altre per fora el mira d’atrapar, ja que només veu un bulto que es mou.

Quan es cansen de desfer el llit se’n van al suro que tenim penjat a la paret del despatx. Allà es posen tiessos com un cagarro i agafen d’una en una les xinxetes que hi tenim clavades, amb una traça...! Així que també hem de tancar el despatx.

Què deien? Que els gats no els hi agrada l’aigua? Doncs als nostres sí! Només fa falta que engeguem una aixeta o que ens vulguem ficar a dins la dutxa, que ja els tenim al darrera intentant entrar per jugar amb l’aigua. S’ho passen pipa intentant agafar el raig. Fins i tot es fiquen dins del water per poder jugar amb l'aigua! Grrrrr.

Quan no els sentim, ja pensem que alguna malifeta estan fent. Ens destrossen les plantes, les flors... i escampen la terra de les torratxes per tota la sala.

Només fem que anar netejant darrera d’ells. Són un corcó! (o nosaltres que no sabem educar aquests dimoniets que ens fan anar de bolit).

Quan arriba l’hora de fer el menjar és un turment! Tots dos al terra miolant com desesperats perquè volen del què estem cuinant. I quan em poso el davantal se m’enganxen a l’esquena per intentar desfer-me el llaç, clavant-me les ungles a l'esquena. I per no dir a l’hora d’estendre la roba... és impossible, s’agafen a tot el que penja! Ja pot estar al tanto el meu home! o_O

Aquests dos dimoniets poden amb nosaltres. Arribem cansats de treballar i tenim la casa potes amunt, com si tinguéssim dos crius.

Sort en tenen que els estimem tant!!!

I que a "vegades" es porten bé.

Pa'reir

2010-01-14T10:00:00.001+01:00

Sakamura, Corrales y los muertos rientes
Pablo Tusset

"... Cuando los 300 caballos blancos del Porsche relincharon subiendo la cuesta hacia la calle, tanto Corrales como el inspector Sakamura se quedaron unos segundos observando su trasera con matrícula andorrana.

- Buá: le he visto toa la blonda de las bragas...
- Una cosa sola: ¿Qué cosa es Bra Ga?
- Pues como los calzoncillos pero pa taparse el chochete...
- Aaaaah... Una cosa sola: ¿Qué es Cho Che Te?
- Joder, Maestro, parece que haya aprendido usté español con las instrucciones de un televisor... El chichi, la almeja. - Se situó el índice y el corazón sobre la boca e hizo vibrar la punta de la lengua entre ellos.
- Ah, sí: mucho chochete español... - dijo el inspector enrojeciendo un poco bajo su piel amarilla.
- Pero éste no es un chochete cualquiera: ésta es una hembra fina y con clase, no como esas guarras que enseñan las domingas por la playa. Pa chingar con una mujer así tiene uno que quitarse hasta los calcetines ..."

Feliç'10

2009-12-31T10:00:00.000+01:00

Que mai no et falti un somni pel que lluitar,

un projecte per realitzar,

alguna cosa per aprendre,

un lloc on anar i algú a qui estimar.

Bon any 2010

Bon Nadal!

2009-12-25T00:01:00.000+01:00

Bon Nadal!

2009-12-21T19:00:00.005+01:00

Res, només desitjar-vos a tots unes bones festes.

Jo, com molts de vosaltres, sóc molt afortunada, tinc la sort de passar tots aquests dies de neu, fred i glaçades dins de casa. Amb la llar de foc a tota pastilla, la manteta i sobretot acompanyada de tots els meus, que són els que realment m'aporten l'escalfor necessària per viure.

A la taula no hi falta el menjar, ni el gall de pagès que ens menjarem per Nadal, ni els lots (cosa que vol dir que tenim feina), ni la famosa escudella amb carn d'olla, ni els canalons, gambes... Ni les rialles entre copa i copa. Ni els regals al costat del tió que gairebé ni es veurà de tant camuflat que quedarà.

Si, tinc molta sort de viure el Nadal amb alegria.

Però, tothom té aquest somriure dibuixat a la cara que moltes vegades, en aquestes dates, ens imposen? La realitat és que no.

Bon Nadal!

Rojo pasión

2009-12-17T12:10:00.010+01:00

En aquestes dates on predomina el consumisme massiu, jo, com gairebé la majoria de la gent, entrem de botiga en botiga per trobar algun detallet més per regalar.
Ahir el matí, vaig entrar en una botiga de roba interior perquè em volia comprar alguna cosa de color vermell per cap d'any, pura superstició que tinc de tota la vida i que segueixo any rera any.

La dependenta, una senyora molt amable em va començar a ensenyar filigranes, coses inèdites, molt maques, i sobretot mooooolt sexys (els preus també preciosos).

I mentres observava tot el mostrador a rebentar de conjunts, picardies, tangues... se'm va il·luminar la bombeta i em va venir el cap totes les nits passades dels cap d'anys. Qui ho veurà això tan maco? tant sexy perquè? Si normalment és la nit que tothom va més cec de l'any, i un cop arribes al llit de quatre grapes, si hi arribes, no estàs pas per tonteries, sinó que quedes clapat amb un moment.
Et gires cap on tens la parella a les 8:00 del matí, i el veus amb uns colorets que sembla que hagi sortit dels pastorets. Molt mono ell, però amb la corbata el cap, la baba mig caient i fent uns ronquets de porc senglar i a sobre ocupant tot el llit.

I després de la ràpida reflexió li vaig dir molt amablament a la dependenta: Gràcies però em quedo el de sempre, un conjunt bàsic però amb vermell (a vegades innovar no val la pena, en una altre ocasió serà).

Tierras desconocidas

2009-12-16T12:58:00.005+01:00

Hacia rutas salvajes
Jon Krakauer

"... La felicidad solo es real cuando se comparte ...

... Algunas personas sienten que no merecen amor. Caminan en silencio por espacios vacíos tratando de cerrar los espacios del pasado ..."

Ara toca mirar la pel·lícula.

Para ser conductor de primera...

2009-11-27T13:00:00.000+01:00

Passo bastantes hores davant del volant i es podria dir que estic fins els mismíssims collons d'aguantar certa gentussa que em trobo habitualment per les carreteres. Setmanalment faig uns 500 km, tirant curt. O sigui que estic ben curtida a l'hora de posar-me davant del volant i n'he passat les mil i una. També s'ha de dir que disfruto portant tot el què vagi amb motor, em relaxa i podria anar fins a la fi del món i no em suposaria cap mena de problema.

Però com deia anteriorment et trobes tota mena de fauna humana per la carretera i més encara si la que condueix és una dona... i jove.

A vegades els hi faries una clatellada a més d'un (i d'una).

Per exemple... No és tant difícil fer una rotonda ben feta! quanta gent veieu que la fa correctament? Sembla xauxa!
Et pares a un semàfor vermell, i abans que es posi verd ja tens el de darrera pitant! joder! surt 10 minuts abans i fica't el pitu al cul!
I aquelles iaies que vam amb el carrito de la compra? Segur que no saben perquè serveixen les voreres, ja que totes van pel mig de la carretera.
O quan vas i et trobes a dos o tres ciclistes de costat, parlant... i a tu et toca estar com una tonta al darrera esperant que se'ls hi acaba la xarrera.
I també n'hi han de que quan veuen una noia sola al cotxe comencen a fer imprudències per lligar, que si ara t'adelanto, que si ara afluixo, ara et torno adelantar i estic un ratet paral·lel al teu cotxe... grrrrrr.
I les motos? Semblen que per ells no existeixin les normes! Adelanten sempre que volen, fins i tot amb línies discontínues i encara sembla que tinguis l'obligació d'apartar-te i deixar-les passar.
I per no dir d'aquelles persones que deixes passar en un pas de vianants i passen que semblen que vagin trepitjant ous! una mica de per favor!!
I també estic fins els collons de tots aquells que acceleren quan els vols adelantar i foten frenassos cada cop que veuen una prostituta per la carretera.
I dels que van enganxats al cul del cotxe? jo els hi faig cada frenada que flipen! i a sobre després et piten!

Doncs si, em cago amb tots ells i encara em quedo curta!

2 horitas...

2009-11-24T13:01:00.002+01:00

Tiene un color especial?

2009-11-15T10:56:00.003+01:00

Després de passar un cap de setmana de luxe a Andorra ara toca fer un altre petit kit-kat. La veritat és que hem donat moltes voltes d'on seria la nostra destinació, i el final ens hem decantat per anar a passar 10 dies a Sevilla, ja que tothom ens n'ha parlat meravelles.

Ja tenim gairebé tota la maleta enllestida, ens falta acabar de preparar petites cosetes.

Tots els nostres amics que hi han estat, ja ens han aconsellat llocs obligatoris per visitar, anar de tapeo, de festa, anar a fer el got... Si algu ens pot recomanar el què sigui de Sevilla, també ens ho apuntarem, que 10 dies donen per molt. (Gràcies per les 2 guies Román).

I com no, ja tenim una llista ben complerta de cosetes que ens han demanat: loteria de nadal de Sevilla, roscos, mantecados...

Ens veiem a la tornada!!

En aquellos tiempos...

2009-10-23T10:00:00.000+02:00

Fa temps vaig descobrir a Joshua Hoffine, un dels millors artistes que hi ha alhora de reflexar les pors infantils.

De petita em feia molta por pujar a les golfes de casa sola i de nit, com també de baixar al garatge. Ara, no puc dir que li tingui por, però si que encara em fa un cert respecte.
Quan anava a dormir, intentava que cap de les meves extremitats sobressortissin del llit, per por als possibles "gremlins" que es poguessin amagar a sota i així evitar que em mosseguessin o que m'estiressin cap amb ells.
Quan em quedava sola a casa i volia anar d'una habitació a l'altre, encenia tots els llums i feia tot el trajecte corrents, per evitar que el "personatge" que m'estava esperant darrera d'una porta no tingués temps de reaccionar.

Actualment, de totes aquestes pors infantils només en conservo el record i gràcies a les fotografies d'en Hoffine, aquest vespre quan tanqui el cotxe dins del garatge, em farà caminar depressa, mirant de tant en tant cap endarrere amb un únic soroll de fons: el "clonck-clonck" dels meus talons.

Colgando en el campanario

2009-10-21T13:00:00.000+02:00

Me voy
Pepe Rubianes

"... Y todo esto me lleva a preguntarme si, aunque colocaron mi nombre en el centro de la diana, la campaña no tendría objetivos más globales como, por ejemplo, la misma TV3 e, incluso, el Estatut de Catalunya, temas recurrentes en personas como Jiménez Losantos. No hay que olvidar que también era la época de la polémica sobre los papeles de Salamanca y del boicot a los productos catalanes. Ésa también fue una campaña increíble. A los catalanes nos llamaron de todo por parte de la España de la caspa. En el caso de Salamanca, ¡que lo que se roba hay que devolverlo! ¿Tan difícil es entender algo tan básico? Si robo un collar y la policía me detiene, tengo que devolver la joya. Si los papeles hubieran sido de otra Autonomía, estoy seguro de que se hubieran retornado sin ningún altercado o debate paralelo. Pero se vendió bien la historia de que los catalanes robaban unos archivos. Era un momento de ataque continuo a Catalunya en aquellos días, por eso creo que lo de menos fue lo que yo dije en El Club. Les serví de estrategia para que esa gentuza fascista lanzara su odio visceral contra Catalunya ..."

Esperate'sentao

2009-10-10T14:58:00.002+02:00

La impuntualidad es una falta de respeto,
no de tiempo.

Tengo una carcajada...

2009-10-03T13:31:00.004+02:00

Ahora si que me RIO.

Samba! De Janeiro! Lalalalaaalalaaaaa

Me... mo?

2009-09-30T15:00:00.005+02:00

Passo una temporada entre una mica espessa, amb falta de temps per actualitzar i per passar pels vostres blogs. A veure si m'organitzo una mica més, sembla com si encara necessités més vacances, ja que tinc un gos a sobre que no me'l trec!
Aprofito per posar un Meme d'aquells xorres, que ja sabeu que m'agraden, i el tenia aparcat al calaix des de fa bastant temps.

1. Agafa el llibre que tinguis mes aprop, i escriu de la pàgina 79, la línia 3.

"... Dejé claro que me refería a la España reaccionaria, miserable, casposa y fascista que mató a Federico García Lorca, y cuyo espíritu sigue vivo todavía. ..." (Me Voy - Pepe Rubianes)

2. Què és l'últim que has vist a la tele.

Doncs va se ahir a la nit, el programa que fan a TV3: A la presó. M'agrada tot el tema aquest, és més, des de fa anys estic mirant d'entrar a treballar amb algun centre penitenciari, però és bastant complicat accedir-hi.

3. A part del soroll del pc, què més s'escolta en aquests moments?

Doncs porto tot el dia amb el repeat posat de Me cago en el amor de Tonino Carotone. Us deixo el videoclip d'aquest fantàstic gèni perquè canteu amb mi.

4. Quan has rigut per últim cop?

Fa uns 20 minuts, parlant pel mòbil i recordant una anècdota d'aquest cap de setmana a Empuriabrava. Sempre miro d'allunyar del meu costat a totes les coses i persones que no em dibuixen un somriure a la cara.

5. Què hi ha en les parets d'on et trobes ara mateix?

Doncs davant meu hi tinc un plafó de suro amb totes les meves entrades de concerts (que no són poques) i fotos penjades on surten retalls de la meva vida passada i de la meva vida diària.

6. Com vas vestit en aquests moments?

Vaig amb un texans de color negres i amb una camisa lila i negra. I amb les sabatilles d'estar per casa.

7. Alguna cosa que els teus companys de blog no sàpiguen de tu?

Ufff... això és difícil, ja que no saben gaire sobre mi. Alguna pinzellada de tant en tant, però només coses superficials.

8. Com són les teves mans?

Amb cinc dits cada una. Blanques. Amb els dits de pianista. Una petita cicatriu a la mà esquerra que demostra lo bona que era de petita. Un anell de plata a la mà esquerra, i dos anells de plata a la mà dreta. Les ungles de les mans mai me les pinto (si és que no és color transparent o en una ocasió que s'ho mereixi)

9. Què veus des de la teva finestra?

Veig el meu carrer. Un carrer molt ample, amb arbres, flors, gent caminant ràpid pel fred que ja fa a la Plana de Vic. Cotxes passant. Cares llargues que es barrejen amb cares alegres. La cartera que va de porta en porta. El fruiter saludant a la veïna de més enllà. Adolescents amagant-se amb un cigarret a la boca... En fi, el meu carrer.

10. Què tens pensat a fer en el teu temps lliure a curt termini? I a llarg termini?

Mmmm... Sóc una persona molt organitzativa pel què fa el tema oci. A curt termini hi ha diferentes cosetes ja gairebé enllestides: un dia a Port Aventura amb els amics, un cap de setmana de relax a Andorra amb la parella, un viatge pel novembre d'una setmaneta per esperar les vacances de nadal, un sopar aquest cap de setmana de colla... I sobretot, molts concerts a la vista ja emparaulats. I a llarg termini també hi ha moltes cosetes que vull fer, però com que falta tant... cada cosa al seu temps.

Pd: No ve a cuento, però estic fins els collons de rebre trucades procedents del 1485 (publicitat movistar)! Els recomano des d'aqui, que deixin de tocar els ous a la gent i que si no tenen feina que es contin els pèls del cul!! joé!! que emprenyant d'aquesta manera no aconseguiran mai vendre res, només que els enviïn a la p.merda!

Ja està.

Crac-Crac

2009-09-25T10:00:00.000+02:00

Luisito
Susanna Tamaro

"... -Ens hem d'imaginar la nostra vida com una caseta que construïm a poc a poc, maó a maó. El lloc on s'alçarà no és físic, sinó fet de temps. Ara sou aquí, després anireu a l'institut, fareu la mili. Alguns de vosaltres us posareu a treballar, d'altres anireu a la universitat. Fixeu-vos-hi, totes aquestes etàpes seran els maons que, any rere any, edificaran la vostra caseta ..."

[...]

"... Per no parlar de les magarrufes untuoses de la nora, que només pensava en la distribució del pis del qual un dia, n'estava segura, prendria possessió. Voltava com un mussol per les habitacions, xiuxiuejant al marit, totalment dominat:
-Aquí ampliarem la finestra, allà tirarem a terra aquesta paret i unirem aquesta habitació amb la de la vella.
Era això també el que li glaçava el cor, la idea d'haver engendrat fills i el fet de penedir-se'n ..."

Anem a comprar...

2009-09-17T12:42:00.003+02:00

Em fot gràcia! Des de quan sabem que les bosses de plàstic contaminen? I que tarden molt en desfer-se? I bla-bla-bla... Jo des de que tinc ús de raó que ho sabia, ja m'ho han inculcat de petita, fins i tot ho explicaven a la E.G.B. a "natus"!

El què passa és que totes aquestes multinacionals s'han passat pel forro tot el què deien des de fa anys aquells pesats que se'n fan dir ecologistes i tota la seva tropa. I ens volen vendre tot el rollo de la conservació del medi ambient, sense haver de dint-se clarament que tot això és una excusa fàcil per reduir gastos i fer-se propaganda.
Què ven més?:
- Fer una campanya per reduir bosses perquè és una despesa important i innecessària (on aquests diners destinats se'ls pot embutxacar una persona amb corbata)?
- O, fer una campanya per reduir bosses per ajudar a contribuir en la conservació del medi ambient?

La resposta està més que clara.

Si tots aquests xupatintes tinguessin miraments pel nostre planeta, en faria d'anys que les bosses de plàstic s'haurien eliminat! Nosaltres, com molta gent, anem a comprar sempre amb cabassos de tota la vida, o amb el carro de la compra o fins i tot amb bosses de roba que les botigues mateixes ja et regalen.

11 de setembre

2009-09-11T07:37:00.001+02:00

Feliç diada a tots!!!

El tercer...

2009-09-09T10:00:00.001+02:00

La reina al palau dels corrents d'aire
Stieg Larsson

"... La Rosa Figuerola es va despertar dissabte cap a les vuit del matí, gairebé dues hores més tard de la seva hora habitual. Es va asseure al llit i va contemplar en Mikael Blomkvist. Roncava. Vaja, ningú no és perfecte.

Es va preguntar on la portaria aquella història amb un Mikael Blomkvist. Ell no era algú del tipus fidel, amb qui una es pogués plantejar una relació a llarg termini. Però, d'altra banda, no estava gaire segura d'estar buscant realment una relació estable amb promès, nevera i criatures. Després d'una dotzena de temptatives fracassades des de l'adolescència, es començava a dir cada cop més que el mite de la relació estable estava sobrevalorat. La seva relació més llarga, amb un col·lega d'Uppsala, havia durat dos anys.

Tampoc era el tipus de dona que busca històries d'una nit, per bé que trobava que molta gent oblidava el valor extraordinari del sexe com a remei per a gairebé tot. I el sexe amb Mikael Blomkvist estava molt bé. Per tornar-hi ..."

Ara ja si, ara toca la peli!

Playuki

2009-09-03T12:50:00.000+02:00

M'agrada anar a la platja, no a prendre el sol, ja que sóc d'allò més blanqueta i sempre agafo un color fresa-nata bastant interessant. És més, jo no em poso morena ni a tirus: de blanca, passo a vermella, de vermella em pèlo per tornar a passar a ser blanca. En fi... per això sempre sóc o dins l'aigua o sota el para-sol.

M'encanta seure vora el mar i contemplar la varietat que hi ha de l'espècie humana. M'hi passava llargues hores.

Els típics xulo-playas jugant a les pales perquè tothom els miri la seva tauleta de xocolata, i com tothom sap, la xocolata a la llarga es desfà... i què els hi queda amb aquests pobres? Ni cervell, ni tauleta...

Els pares jugant amb els fills fent els castells de sorra. O més ben dit, pares disfrutant fent castells de sorra, mentres el fill està avorrit a la tovallola mirant el seu pare com li ha pres la galleda i la pala.

El què no he arribat a entendre mai, és perquè totes les dones es posen bikini. Arriba un moment que una queda molt més bé amb un banyador d'allò més cuquetó. Pots ser molt més sexy amb un banyador ben posat, que amb un bikini minúscul on surten tots els mantecados fent de flotador. Segurament en el seu apartament d'estiu no disposen de miralls.

Quan era petita, m'enrecordo que tothom feia top-less. Ara sincerament, continuen fent top-less les persones que en feien quan jo era petita. No se'n veuen pas gaires de noies joves amb els pits ferms fent top-less. Però si dones amb més de 60 anys amb els pits sobre genoll. Si us plau, ja ho sé que estem en un país lliure que tothom pot fer el què li roti... però no cal anar regalant aquests espectacles.

Anar a la platja també significa escoltar al tiu que ben els cocos, cridant a tot pulmó: COCOOO, COCOOOO RICOOOO, COCONUUUTS!! Sincerament has de tenir molt de desig per gastar-te 4.50 € per un coco que al super et costa tirat de preu. Però clar, s'ha de pagar el fet de menjar-te'l davant de la platja, i amb sorra incorporada.

M'estimo més escoltar 1.000 vegades el dels cocos, que no aguantar els típics que se'n porten el radio-cd de casa i obliguen a escoltar una música desagradable per les orelles a tots els que tenen l'honor a estar a prop d'ells.

Veus que arriben des de lluny direcció on estàs tu, amb un cargament de tovalloles, para-sols, neveres, flotadors, els 5 nens portant una barca gran inflable, cadires, 2 matalassos... Ah! i sobretot, vermells com gambes i xancletes amb mitjons! I on es volen col·locar amb tot el mobiliari? Em sembla que el final per anar a la platja haurem de comprar ticket i reservar lloc.

I ara... per colmo, quan estàs ben estirgassada a la tovallola a punt de tornar a agafar el son... escoltes: MASAJE-MASAJE-SINCO-EULOS! Collons! Primer el de les ulleres, després el del coco, més tard el de cd's... i ara massatges! I a sobre, si pagues una mica més, et fan un Happy End (massatge complert amb final feliç)! Però a on arribarem?

-_-

Standby

2009-08-13T12:20:00.010+02:00

Tancat per VACANCES!!

Festes majors, remullades a la platja, passejades amb bici, visitar tot el què es pugui i més, rutes de GR's, colar-se sempre que ens doni la gana el millor hotel que trobem, bailoteos, contemplar com surt el sol, cocktails, migdiades llargues, sopars amb els amics de sempre, disfrutar del meu piset acabat d'estrenar, passar una bona estona entretinguda llepant un cucurutxo de 2 boles, absorbir la tranquil·litat d'una cala deserta, jugar amb els meus dos gossets, llegir un bon llibre sota la sombrilla, plasmar-ho tot amb fotografies, anar a pescar amb la tropa, esmorzar amb companyia, muntar a cavall, esquivar els mosquits famolencs, fer la bomba a la piscina, dedicar temps a la family, deixar aparcat el mòbil i el rellotge en un racó del calaix, fer castells de sorra, no fer absolutament res, ballar entre guiris amb sandàlies i mitjons (i un llarg etc)... i sobretot ser feliç!

Procuraré ser molt i mooooolt bona tots aquest dies.
;-)

Yuhuuu! Ens veiem a la tornada!

Bè-beeeeè

2009-08-11T11:45:00.000+02:00

Crec que val la pena de compartir una anècdota d'aquest estiu que és totalment verídica, ja que ens en vam fer un fart de riure. Per cert, no diré noms (no patiu).

Tenim uns amics que el noi és un bandarra i la noia molt gelosa. I el noi va marxar un cap de setmana de vacances a Benidorm amb uns amics. La noia que no se'n fiava, li va dibuixar un xai a les seves parts per estar segura que no li faria les banyes, ja que si la feia servir, el xai s'esborraria.

Un dia a la nit, el noi va trobar un planillo i no el volia deixar escapar. Li va explicar la situació de la seva dona i del xai que ell tenia dibuixat, que era tot un problema. Aquella senyoreta li va dir que no patís, que quan acabessin ella mateix li tornaria a dibuixar o repassar els trossos que s'esborressin.

I així ho van fer.

Al arribar a casa, la noia li pregunta si ha fet bondat i que li ensenyi el xaiet...

S'han separat.

Es veu que el xai no mirava cap endavant com la dona l'havia dibuixat, sinó que el va fer mirant cap endarrere, mirant cap als ouets! jajajajaja.

En fi... cada cop que els veiem, pensem amb el xai i la situació en sí.

Va de llegenda...

2009-07-27T10:50:00.002+02:00

L'altre dia, llegint llegendes de diferents parts del món, em vaig trobar amb una de molt curiosa. La llegenda xina del perquè l'anell de compromís es posa al quart dit de la mà.

La llegenda diu que el dit gros representa els pares; el dit índex representa els nostres germans i amics; el dit cor ens representa a nosaltres mateixos; el dit anular representa a la nostre parella i el dit petit és la representació dels fills.

Per fer l'experiment, primer hem d'ajuntar les mans, palmell amb palmell, després col·locar el dit cor com es mostra a la fotografia:

En aquesta posició intentarem separar al mateix temps els dos dits grossos, que representen els pares. Veuràs que se separen, i això vol dir que ells no estaran amb tu el dia de la teva mort.

Farem el mateix amb els dos dits índexs, i veurem que també se separen, ens vol dir que els nostres germans i amics, agafaran camins diferents i faran la seva pròpia vida.

Intentarem separar els dits petits, i també se separen, ja que els fills creixen i algun dia marxaran.

Finalment, mirarem de separar els dits anulars, el qual representa la nostre parella, i et sorprendràs de veure que no els pots separar, ja que la teva parella lògicament és la que estarà sempre al teu costat, tant per les coses dolentes, com les bones... fins el dia de la mort.

Crec que és una llegenda per compartir, per ser explicada. La vaig trobar fantàstica i sobretot molt curiosa.

Seria hora!

2009-07-23T12:00:00.001+02:00

Després d'anys treballant amb persones, tot just ara em demanen que presenti els diplomes per comprovar que tinc la titulació adequada per portar a terme aquesta tasca. Per cert, ho trobo fantàstic. Ja ho haurien de fer des d'un primer moment en què obres la porta de l'oficina per demanar feina.

Vaig estar gairebé 5 anys treballant en un centre dirigit a un cert col·lectiu de persones una mica "especials". Per entrar a treballar, només em van demanar el currículum vitae, sense informar-se si tot el què deia el currículum era cert o inventat (el meu cas era tot cert). Un cop a dins, em vaig adonar, que de 80 treballadors que érem, potser 20 teníem la titulació adequada. Els altres per tenir, no tenien res.
Ens trobem amb molts centres amb treballadors sense la més mínima idea de reaccionar davant d'un problema, de no saber tractar a les persones amb algun handicap, de tractar-els com a simples màquines... només pel simple fet, de que agafen persones no qualificades per aquestes feines sense dedicar un temps a supervisar de si tenen la titulació requerida. Després passen les desgràcies que passen.

Avui, a la feina actual on també tracto amb persones amb algun tipus de dependència, m'han demanat per primera vegada a la meva vida, que portés fotocòpies dels diplomes. Que tot just ara els hi demanen que totes les treballadores els han de presentar, i qui no els tingui... cap al carrer per no qualificades.

El què desconec és que si a partir d'ara ho demanaràn a totes aquelles empreses tant privades, concertades com públiques que es dediquen d'alguna manera a l'atenció de la persona. Espero que sigui així. La majoria d'empreses ja poden anar tremolant!

Crec que tothom vol ser atès de la millor manera possible, no de Can'passa'via.

Millennium 2

2009-07-20T20:00:00.000+02:00

- I després, un bon dia, enmig de l'estiu, vet aquí que va comparèixer no se sabia d'on aquella espècie de gamba. Ja saps com és, no? Va arribar al local i va dir que volia aprendre a boxejar. (...) Hi havia mitja dotzena de paios, tots aproximadament dues vegades més cepats que ella, que es partien de riure. Jo també era dels que reia. (...) Ella no va riure gens. Va agafar un parell de guants que algú havia deixat damunt d'una cadira i se'ls va posar. No estaven lligats ni res i eren massa grans per a ella. I nosaltres, els xicots, vinga riure encara més. (...) De sobte, li vaig ventar un jab i la vaig tocar a la cara. Vull dir, no és que fos un cop molt fort ni res, només una carícia. Llavors em va donar una puntada de peu al genoll. Pessigolles. Jo era tres vegades més alt i més gros que ella i ella no tenia cap opció però continuava castingant-me com si s'hi jugués la vida.

-És que te n'havies rigut.

-Ho vaig entendre després. I em va fer vergonya. (...) Finalment la vaig enganxar, la vaig amorrar a terra i la vaig bolcar fins que va parar d'espeternegar. No sé si t'ho creuràs però li queien les llàgrimes i em va mirar amb una ràbia que... ja t'ho pots imaginar.

Per fi!!!!

2009-07-08T11:09:00.004+02:00

Després d'un cap de setmana molt mogut (platja, bici, concert d'en Miguel Bosé "fotos al feisbuc", passejades... i una bona escaldofada) acabem la setmana. I això què vol dir? Doncs que en dos dies comencem les nostres vacances tant esperades! SIIIIIIII!!!

Cada any he fet un mes sencer de vacances, però sempre m'acabava avorrint, les trobava massa llargues, ja que no podia marxar tot el mes a fora.
Aquest any ho hem fet diferent. Les hem repartit una mica. 10 dies el juliol, 10 dies a l'agost i 10 dies al novembre. Crec que anirà de conya. Ja les tenim repartides. Ara al juliol, anirem al piset de Roses (Sta. Margarida), per l'agost anirem al piset d'Empuriabrava, i pel novembre farem un viatget pel sud d'Espanya. Això si que són vacances!!

Com que les volem aprofitar al màxim no crec que em pugui connectar massa sovint (tot i així me'n porto el portàtil). O sigui que ens veiem a la tornada!

BONES VACANCES A TOTS/ES!!

Per cert, quina serà la cançó patètica de l'estiu??
Ho estava pensant avui...
i no em sona encara haver escoltat cap frikada
que ens faci ballar aquest estiu com bojos...

1/2 anyet sense fum

2009-07-03T10:00:00.000+02:00

Sincerament pensava que em costaria molt més del què m'està costant. Ho porto bé. He canviat alguns dels hàbits i alguna que altre petita coseta i el resultat ha set fantàstic.
Tot i que en algun moment (sobretot els primers mesets), els nervis i la mala lluna m'han fet passar alguna mala jugada. I des d'aqui aprofito per donar les gràcies a les persones que m'han fet costat, sobretot a tu rei (que sense la teva ajuda m'hagués estat impossible deixar-ho).

=)

Anys i anys

2009-07-01T00:01:00.002+02:00

Avui estem de celebració. (01-07-09)

Els dos homes més importants de la meva vida fan anys avui:
el meu "PAPA" i el meu "NEN".

Moltes felicitats als dos. Sou el millor tresor que tota persona desitja tenir.

Aquest és un dels meus regalets per tu, espero que t'agradi!

T'estimo

Hasta los HUEVOS!

2009-06-29T20:00:00.001+02:00

Com tothom, estic una mica fins els collons de treballar per pagar les factures, que si la hipoteca, que si els crèdits, que si la lletra del cotxe, el llum, l'aigua, la contribució, i un llarg etc. Però bueno, s'ha de pagar i punt. Però el què no estic disposada és pagar per res del què jo no n'hagi donat la meva autorització.

Estic indignada i moooolt enfadada perquè el mes passat, quan vaig rebre la factura del telèfon mòbil, vaig mirar com sempre el detall de les trucades i dels sms. I la meva sorpresa va ser veure una quantitat de missatges rebuts del 7837, dels quals me'ls cobraven a mi a 0.30 cèntims. Jo mai he enviat RES a cap numero per tenir una politono d'aquests horribles, ni he participat a cap concurs per guanyar un fantàstic Ferrari o un esplèndid viatge a la Conxinxina, ni res per l'estil. És més, no conec ningú que hagi guanyat cap premi enviant un simple missatget.

Doncs bé, vaig començar a rebre sms del 7837, del qual me informat i és una "empresa" anomenada MBlox, i pel simple fet d'obrir el sms et donen d'alta instentàneament, sense la teva autorització, només pel fet de llegir-el.
El més curiós d'això, és que les operadores n'estant MOLT al corrent, ja que després d'ensenyar que jo no enviava aquests sms i demostrar que me'ls cobraven a mi, i després de l'estúpida demostració, com art de màgia em van donar la solució: que amb un simple sms que em van dir em podia donar de baixa a aquesta estafa que mai em vaig donar d'alta.

En fi, ens volen xuclar la sang per tots costats, només falta que ens posem en pompa i que ens donin pel cul.

Adéu Rei del Pop

2009-06-26T12:57:00.004+02:00

50 anys, 45 anys de vida pública cantant com un mestre, després de la glòria de seguida va arribar el calvari, la seva decadència. La lluita per portar una vida normal, ell, que no va tenir res de petit, tenia mancança d'amor, en definitiva, mancança de tot, de tot el què pot desitjar un nen.
El van jutjar en vida i ara el segueixen jutjant un cop mort, apagueu les televisions i pareu l'orella per escoltar la seva música. Totes aquestes cançons quedaran per sempre més, el què no quedarà per la resta de la vida són els comentaris d'aquests que es fan anomenar "periodistes".

Hem tingut una gran pèrdua, ara mateix tot el món plora per tu.

Gràcies per l'art que ens has regalat!!

TicTac

2009-06-26T10:00:00.000+02:00

Hablamos de matar el tiempo
como si no fuera el tiempo el que nos mata a nosotros.

Flash!

2009-06-22T11:51:00.002+02:00

... Unas 1.000 personas mueren cada año a causa de los rayos ...

Can Sopes

2009-06-18T12:40:00.000+02:00

Us presento en Sopes!
Mira que en fa de temps que hi passo pel davant i mai m'hi havia aturat ni a mirar'el, és més, no sabia ni que existia. És ben bé que com més gran et fas, menys aprecies les petites coses que se't posen al davant.

L'altre dia una nena de 6-7 anys em va dir una mica molesta:
- Passes per davant de Can Sopes i no li pots donar menjar?!
- Què??????? (li vaig contestar ben estranyada, ja que no tenia ni idea de qui era aquella marreca i molt menys qui era el de Can Sopes!)

I va sé llavors quan el vaig conèixer, s'esperava impacient darrera d'aquella nineta.

És una pedra que sembla una cara i tots els nens es paren a donar-li menjar (fulles, herbes, trossos de pa...) i li refreguen per la boca, tan si vol, com si no vol.
Es veu que és un costum de tota la vida això d'alimentar'el. Els avis, els rebesavis... ja ho feien de petits.

I des de que el conec, és veritat que hi veig més d'un nen que s'hi para.

Per cert, no crec que passi mai gana, ja que pel què he pogut observar va tip com un berru, però si us ve de gust el podeu trobar a l'Esquirol, un poblet veí del meu.

Bon profit!!

Parpadea

2009-06-17T10:00:00.001+02:00

La vida és com un obrir i tancar els ulls.

-_-

2009-06-16T10:00:00.000+02:00

Passejant en una tarda de diumenge per Montgrony em vaig endinsar a dins d'una ermita. I ni més ni menys, em vaig trobar amb un tamboret fet amb parts del cos d'un animal. No entenc com hi pot haver gent tant sàdica i recargolada, que per fer "art" ha d'arribar al punt de matar a una pobre bestiola. I molt menys puc arribar a entendre com he trobat aquesta autèntica salvatjada a un espai destinat al culte.
En fi, si estigués a les meves mans, faria obres d'art amb més d'una persona.